historia reciente

MOLIÈRE

L'AVAR

COMEDIA EN CINC ACTES

TRADUCCIÓ DE J. ROCA CUPULL

(SEGONA EDICIÓ)

BARCELONA

BIBLIOTECA POPULAR DE L'AVENÇ

1915

En Joan Baptista Poquelin, nomenat Molière, l'autor comic més gran que ha tingut França, va
nàixer a París el 15 de Janer de 1622. Fill d'un tapicer, seguí l mateix ofici del seu pare fins als
vint anys, en qual edat l'abandonà pera dedicar-se alteatre. Director d'una companyia
dramatica ambulant, per espai de dotze anys recorregué diversos indrets de França,
improvisant composicions dramatiques (d'algunes no n queden més que ls titols) i representantles, fixant-se definitivament a París en 1658, comptant am la protecció del rei.
Durant la tercera representació de la darrera obra que escrigué, El malalt imaginari, en la qual
feia lpaper de protagonista, li agafà un atac que li impedí acabar-la, morint ofegat per vòmits de
sang el 17 de Febrer de 1673, a l'edat de cinquanta-un anys.
Les principals obres den Molière són : L'aturdit, Despit amorós, Les precioses ridicules, El
cornut imaginari, L'escola dels marits, L'escola de les dònes, La critica de l'«Escola de les
dònes», L'Hipocrita, Don Joan, L'Amor metge, El casamentper força, El Misantrop, El metge
per força, L'Avar, Les dònes savies, El marit confós, etc. Algunes d'elles van promoure molt
soroll a l'estrenar-se.

PERSONATGES

HARPAGON, pare den Cleant i de l'Elisa i enamorat de la Mariagna.
ANSELM, pare den Valeri i de la Mariagna.
CLEANT, fill de l'Harpagon, promès de la Mariagna.
ELISA, filla de l'Harpagon, promesa den Valeri.
VALERI, fill del'Anselm, promès de l'Elisa.
MARIAGNA, filla de l'Anselm, promesa den Cleant i estimada de l'Harpagon.
FROSINA, dòna intrigant.
MESTRE SIMON, corredor.
MESTRE JAUME, cuiner i cotxer de l'Harpagon.
ALEIX, criat den Cleant.
CLAUDIA, criada de l'Harpagon.
RAMON

criats de l'Harpagon.

PERE
UN COMISSARI i un escrivent.

L'escena passa a París a casa de l'Harpagon
1668


 

ACTEPRIMER

ESCENA I

EN VALERI I L'ELISA

VALERI. — Com s'entén això, Elisa estimada, que t posis trista, després de les assegurances que
m'has donat del teu amor? Com més content estic, veig que sospires. Potser es de recança
d'haver-me fet ditxós? Te penedeixes de l'estimació que m portes?
ELISA. — No, Valeri : no puc penedir-me de tot lo que faig per tu : m'hi sento empesa per una forçamassa dolça. No desitjava pas que les coses anessin d'altra manera. Però, a la veritat, estic
inquieta; i temo molt que pot-ser t'estimi un xic més de lo que deuria.
VALERI. — I bé : què pots témer, Elisa, de les bondats que per mi tens?  
ELISA. — Pobre de mi! Cent coses a la vegada : la colera d'un pare, els renys de la familia, les
censures del món; però, més que re, Valeri, el cambi delteu cor, i la fredor criminal am que
molt sovint els del teu sexe paguen els testimonis massa ardents d'un amor ignocent.
VALERI. — No m facis el poc favor de judicar-me per lo dels altres. Sospita-ho tot, de mi, Elisa, però
no que falti a lo jurat. T'estimo massa, per fer això. La meva estimació durarà tota ma vida.
ELISA. — Ah, Valeri! Tots diuen lo mateix. Tots els homes se semblen per lesparaules, i solament
pels fets se diferencien.
VALERI. — Ja que solament els actes fan conèixer lo que som, espera a judicar per ells el meu cor, i
no m'imputis crims en els injustos temors d'una enutjosa prevenció. Te prego que no
m'assassinis amb els sensibles cops d'una sospita ultratjant, i dóna-m el temps de convence-t,
am mil i mil proves, de la puresa de les meves intencions.
ELISA. —Pobre de mi! Am quina facilitat una s deixa convèncer per les persones que estima! Sí,
Valeri : no t crec capaç d'enganyar-me. Veig que m'estimes am veritable amor i que m seras
fidel : no n vui dubtar gens; i redueixo la meva pena al temor d'esser criticada.
VALERI. — Però, per què aquesta inquietut?
ELISA. — No temeria re si tot-hom te vegés amb els mateixos ulls que jo t veig. En tu trobo...