Historia y sociedad de los honderos

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1050 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 29 de febrero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
HISTÒRIA I SOCIETAT DELS FONERS





Des de molt joves els habitants de les illes eren iniciats en el maneig de la fona, obligant-los a un continu perfeccionament del seu maneig. Com a mostra se pot destacar el fet de que les seves mares els col·locaven el menja penjat d’una rama i no podien provar mossegada si no aconseguien tomar-la amb un tir de fona. Sempre anavenarmats amb tres fones, una de petita fermada al cap, la qual s’utilitzava per trets a curta distancia, un altre mes llarga fermada a la seva cintura per llançar projectils majors o bé per llançaments a llarga distancia i la tercera, la que per la seva mida resultava més manejable, la duien sempre en la mà.

La gran habilitat dels foners de les illes fou amplament elogiada i admirada per elsgranes historiadors, tant grecs com romans. El seu gran valor en el combat i la seva espectacular perícia els feren famosos al llarg de tot el mediterrani. Participaren en la guerra grec-púnica com a mercenaris a favor dels fenicis sent decisiva la seva actuació en la guerra de Sicília contra l’imperi grec. Una vegada finalitzat el contenciós grec-púnic sobre sòl sicilià, començà la rivalitat entreCartago i Roma. Les relacions entre ambdós imperis eren cordials fins que Roma se convertí en una potència naval i comercial estenent la seva influència més enllà de la península itàlica. No tardà molt temps Roma en entrar en contacte amb els dominis cartaginesos de Sicília, amb les conseqüents friccions de tipus econòmic i polític entre ambdós. Això va desembocar en la primera guerra púnica enaigües del mar Tirreno.

Els foners de Balears combateren com a mercenaris en les dues primeres guerres púniques (no així a la tercera). Al costat de Amílcar Barca, a les ordres del seu gendre Asdrúbal i també ho feren posteriorment a la gran feta del seu fill Anníbal, empenyent al gran exèrcit romà fora de la península hispànica fins a aconseguir acorralar-los en el més profund del seu propi imperi.El paper que jugaven els foners en el camp de lluita era el d’iniciar la batalla juntament amb els arquers. Amb els seus tremends trets eren capaços de destrossar escuts i armadures, llançant projectils a una major distància que les fletxes dels arquers i aconseguint, a més, una major punteria en els seus impactes. Els projectils emprats eren de diversa índole, des de pedres de fins a migquilo (de vegades fins i tot llançaven dos d’aquestes pedres) fins a petites bales fetes de metall amb forma ovoide en el centre de la qual solien anar gravades diferents oracions. Aquests gravats podien fer elogis al general que dirigiria la seva tropa o bé podien dur insults en contra dels seus contrincants o fer algun tipus de referència a qualsevol dels seus déus.

Mai van consentir els fonerscobrar amb diners ni amb objectes de valor, ja que estaven convençuts en l’illa que els diners sols portava complicacions i problemes. El cobrament per les seves prestacions sempre va anar en “espècies”, van canviar el seu valor i mestratge per coses que en les illes no abundaven i es valorava molt, com l’oli, el vi i sobretot per dones, a les quals sembla que tenien una especial devoció. Contenels historiadors que, quan els pirates en alguna de les seves escaramusses, aconseguien fer ostatges, els habitants consentien a fer la barata de tres homes per cada dona raptada.

Durant més de dos-cents anys els balears van contribuir a les victòries dels cartaginesos. Amb la derrota de Zama es va tancar un gloriós capítol de la gesta dels foners baleàrics. Ells no van intervenir en la terceraguerra púnica (151-146 a.C) vivint absents de qualsevol campanya bèl·lica fins que l’arribada a Mallorca del cònsol romà Quinto Cecilio Metelo, el qual va conquistar les Balears el 123 a.C.

Sembla haver acord entre els antics historiadors sobre la motivació de la conquesta de les Balears per part de Roma: acabar amb la pirateria del Mediterrani, que tenia una de les seves principals bases en...
tracking img