HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA

HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA – VOLUM I
Introducció:
No podem parlar de l’existència d’una literatura catalana escrita fins a la segona meitat del segle XIII. Aquesta aparició tardana, enrelació amb les altres literatures romàniques, trova la seva causa en el fet que els autors catalans solien escriure en llatí o bé en provençal.
Això, però, no significa una inexistència també de laliteratura catalana oral en segles anteriors. La llengua catalana, com sabem, és una llengua romànica i, per tant, neix a partir d’una evolució localitzada del llatí vulgar; els canvis més radicals quesignifiquen una diferenciació més ferma dels trets del llatí vulgar, els trobem ja al segle VIII, gradualment, es va configurant aquesta llengua nova que serà el català. Al llarg del període que va desdel segle IX al segle XI, sabem que la majoria de la població ja parla en aquesta nova llengua. SI des de sempre el poble ha gaudit de les seves pròpies manifestacions literàries, hem de pensar que lanostra literatura camina paral·lela al naixement de la mateixa llengua. Però no podem estudiar-la perquè és de tradició oral i no en conservem textos escrits.
Al llarg del segle XI, s’esdevenen canvisestructurals a les societats europees: feudalització –enriquiment dels sectors econòmics agrícoles- , progres del comerç, naixement de noves classes socials, etc., que afavoreixen la desaparició dela lectura pública, a favor de la privada, i les llengües romàniques es van introduint en el món de la llengua escrita; la culminació d’aquest procés d’introducció es troba al segle XIII, ambl’humanisme en llengua vulgar.
Calia, doncs, en aquells moments, una llengua substitutiva del llatí que fos tan universal i estable com ho havia estat aquesta; els poetes catalans adoptaren, com veurem mésendavant, una llengua de característiques molt semblants al català, que no els era pròpia: el provençal.
La producció literària en català comptarà, al segle XIII, amb el seu primer gran escriptor:...