Història De La Llengua Catalana

Del naixement a l'Edat Mitjana
L'origen del català
Del 1000 al 218 aC s'estableixen al territori que actualment es coneix com a Catalunya diversos pobles, que parlaven llengües diferents: els sorotaptes, els celtes, els fenicis, els grecs o els ibers. Aquestes són les llengües que conformen el substrat del català.
La romanització i la formació del català
El 218 aC els romans desembarquen aEmpúries. Tot i haver desembarcat el 218 aC, la romanització del territori no començà fins al segle I aC, i el centre en fou Tarragona. Per "romanització" s'entén el procés d'implantació al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'imperi romà, que era el llatí. No obstant això, la romanització de Catalunya no va ser uniforme, i hi hagué zones profundament romanitzades, coml'Empordà, al costat d'altres de romanització menys intensa, com la zona d'Olot.
De mica en mica es va produint un canvi lingüístic en aquests territoris, i després d'una etapa de bilingüisme entre el llatí i les llengües indígenes, el llatí s'acaba imposant.
L'imperi romà, al llarg del segle V d. C., va començar a descompondre's, i també la unitat que representava el llatí, donant pas alnaixement de les llengües romàniques, algunes de les quals són: el galaicoportuguès, el castellà, el català, l'occità, el francès, el sard, l'italià, el romanès i el reto-romànic (al cantó suís de Grisons).
El conjunt d'aquestes llengües, o el lloc on es parlen, és el que es coneix com a Romània. La Romània es divideix en dos blocs: 1) l'oriental (italià i romanès) i 2) l'occidental (portuguès,castellà, català, occità, francès, sard i reto-romànic).
Aprofitant la decadència de l'imperi romà els visigots començaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels romans. Això va ocupar els segles V, VI i VII d. C.
El segle VIII dC es produeix la invasió musulmana de tota la Península. Aviat, però, es va iniciar un projecte de reconquesta per a assegurar-se una zona de seguretat davantl'imparable avanç musulmà. Va néixer així la "Marca hispànica" i la reconquesta arribà fins a Barcelona (801). Podem afirmar que el català ja era parlat al segle VIII dC.
Al segle XIII sorgeixen les Homilies d'Organyà, considerat el primer text literari escrit originàriament en català i és una col·lecció de sermons. Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) és el creador de la prosa literària en llenguacatalana. Al segle XV Ausiàs March va començar a escriure poesia en català.
Pere III el Cerimoniós al capdavant del territori d’Aragó (1319-1387) s'adonà que existia un estret lligam entre poder i llengua, i per això es proposà de reformar la Cancelleria Reial. Aviat el català va ser la llengua dels discursos i dels documents que signava el rei, i això la legitimava i feia que fos acceptadaincondicionalment en tots els territoris de la Corona.
Del segle XV fins a la Renaixença

1410 La mort de Martí l’Humà causa una extinció de la dinastía catalana.
Ferran d’Antequera, de dinastía castellana dels Trastàmera és l’hereu de la Corona d’Aragó gràcies al compromís de Casp (1412).
Aquest canvi de dinastía es el primer pas per a la decadencia de la cultura catalana, però el S XV és el segle mésgloriós de la literatura catalana.
Barcelona i Principat perden pes en la confederació aragonesa a favor de València.
POESIA
Ausiàs March - català que trenca definitivamente am la poesía trovadoresca. La seva obra solament té una vintena d’occitanismes, cosa que significa l’acabament de la influencia dels trobadors provençals i començament de la poesía catalana.
NARRATIVA
EL CURIAL E GÜELFANovel·la caballeresca anónima (1435 – 1462). Es creu que l’autor és del principat i té influències franceses i italiantes tant en lèxic com en ambient.
EL TIRANT LO BLANC
La novel·la profana més llegida durant el segle XV fou el Tirant lo Blanc, escrita entre 1460 i 1490 pel valencià Joanot Martorell.
Durant els segles XVI i XVII el català continuarà essent la llengua d'ús popular a tots...