història filosofia

Llegiu el text següent i responeu les qüestions que es formulen tot seguit:

En primer lloc, els nostres sentits, que tenen tracte amb objectes sensibles particulars, transmeten diferentspercepcions de coses a la ment, segons les variades maneres en que aquests objectes els afecten, i és així com vam arribar a tenir aquestes idees que tenim del groc, del blanc, de la calor, del fred, del tou,del dur, del amarg, de la dolçor, i de totes aquelles que anomenem qualitats sensibles. Quan dic que això és el que els sentits transmeten a la ment, vull dir que els transmeten des dels objectesexterns a la ment el que en ella produeix aquelles percepcions. A aquesta gran font que origina el major nombre de les idees que tenim, ja que depenen totalment dels nostres sentits i d'ells sóntransmeses a l'enteniment, l’anomeno sensació.
Però, en segon lloc, l'altra font d'on l'experiència proveeix d'idees a l'enteniment és la percepció de les operacions interiors de la nostra pròpia ment (...),quan l'ànima reflexiona sobre elles i les considera, proveeixen a l'enteniment d'una altra sèrie d'idees que no podrien haver derivat de coses externes: aquestes són les idees de percepció, de pensar,de dubtar, de creure, de raonar, de conèixer, de voler i de totes les diferents activitats de les nostres pròpies ments, de les quals - ja que tenim d'elles consciència i podem observar en nosaltresmateixos - rebem en el nostre enteniment idees tan diferents com rebem dels cossos que afecten els nostres sentits. Aquesta font d'idees la té tot home en si mateix i, encara que no és un sentit, jaque no té res a veure amb objectes externs, amb tot s'hi assembla molt i pot nomenar-se amb propietat sentit intern. Però, així com a l'altra l’he anomenada sensació, a aquesta l'anomeno reflexió,perquè les idees que ofereix són només aquelles que la ment aconsegueix en reflexionar sobre les seves pròpies operacions dins de si mateixa (...).
Aquestes dues fonts, és a dir: les coses externes...