Hola

ELS TROBADORS CATALANS

Orígens de la llengua catalana
El català és una llengua romànica, resultat de l’evolució del llatí parlat en el país en temps dels
romans. El pas del llatí al català fou lent. Els canvis més importants no es produïren fins el s.
VIII, però no serà fins la primera meitat del s. XIII que s’estendrà de manera majoritària en els
textos escrits.
El text més antic queconservem és el Forum Iudicum, de la primera meitat del s. XII, que és la
traducció d’un codi de lleis visigòtic. El seu interès és més lingüístic que literari.
El primer text escrit en català són les Homilies d’Organyà, manuscrit trobat a Organyà (Alt
Urgell) i datat de finals del s .XII i començaments del s. XIII. És un fragment d’un sermonari
destinat a la predicació de l’evangeli.Literatura trobadoresca
Des de mitjan del s. XII apareix una literatura produïda per les capes cultes però consumida per
les capes populars escrita en una llengua romànica que no era la que parlava el poble: el
provençal. El provençal era la llengua de la poesia però no la de la prosa, ja que al s .XIII , les
novel·les, la història, les lleis .... s’escriuen ja en català. El fet que els nostrestrobadors
escriguin en provençal s’explica per:
-

La proximitat geogràfica.
Els llaços polítics existents entre Catalunya i Provença, reforçats pel casament entre
Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.
Les relacions econòmiques.
Les similituds entre les dues llengües.
El prestigi de la literatura trobadoresca.

A partir de la batalla de Muret (1213), bona part dels trobadors provençalses trasl·laden a
Catalunya i comença una progressiva desaparició de la literatura provençal i un progressiu
auge de la literatura catalana. La renúncia de Jaume I (1258) als seus tres sobre el Llenguadoc i
la publicació de les Regles de trobar (1289) de Jofre de Foixà, en les quals distingeix entre
“provençal” i “catalanesc”, acabaren d’arrodonir el procés de desintegració de la literaturatrobadoresca.
El corpus de la literatura trobadoresca està format per unes 2.500 poesies escrites entre els s.
XII i XIII d’autors de procedència diversa (Catalunya, Occitània, nord d’Itàlia) que tenen en
comú la llengua, la temàtica, el concepte de l’amor i la poètica. Constitueix la primera
literatura culta escrita en una llengua vulgar.

1

L’autor que escrivia versos en llatí eraanomenat “poeta”. El que ho feia en provençal era el
“trobador”, que també solia escriure la música, doncs tota la poesia estava destinada a ser
cantada i, qui la divulgava acompanyada d’instruments musicals era el “joglar”.
Els trobadors podien ser de condició ben diferent: des de grans senyors i reis per als quals el
trobar era una manera de passar l’estona o un mitjà de divulgació ideològica(Alfons I, el Cast;
Guillem de Berguedà...) fins a autèntics professionals de la poesia (Cerverí de Girona o Ramon
Vidal de Besalú).
Les composicions dels trobadors s’han conservat gràcies a uns cançoners que es compilaren a
partir del s. XIII i s’ordenaren per autors i gèneres, amb anotació musical o sense. Alguns
contenen una breu biografia en prosa del trobador i/o una explicació del perquèdels poemes.

L’amor cortès
És el concepte de l’amor exposat en la literatura trobadoresca,
entenent com a “cortesia” la conducta de l’individu que viu a la
cort i que, per aquest fet, es converteix en model d’educació,
refinament i espiritual. L’amor cortès és el ressò de la rígida
estructura feudal:
Senyor ---------------------- fidelitat ---------------------- vassall
Dama----------------------- fidelitat ------------------------ amant
En aquest esquema intervenen la dama (domina o midons), el trobador (hom) i les veus dels
acusadors (lausengiers) que alerten el marit (gilós). La dama és sempre casada i el seu nom
apareix sota un pseudònim (senhal) que va a l’última estrofa (tornada) de la composició.

Els gèneres trobadorescos
Els gèneres estaven codificats segons la...