Hume

3)
El pensament de Hume dividit en dos àrees que conformen la naturalesa humana:
a) El món de la racionalitat (el coneixement)
b) El món dels sentiments (la moral)
El primer l’epistemologia pelque fa a la formació de les idees i les seues maneres de relacionar-se entre si per a obtenir nous coneixements; però també la crítica a determinades idees tradicionals de la metafísica tradicional.Per tant, en el coneixement ens ocuparem de:
c) L’origen de les idees i l’estructura del coneixement.
d) L’organització epistemològica: les associacions d’idees i les seues relacions les qüestions defet, etc.
e) Però també de l’anàlisi de certes qüestions metafísiques tradicionals, també amb especial incidència sobre la causalitat i la creença.
El segon pel que fa a la valoració de les accionshumanes, les quals mai estan dirigides per la raó, sinó pels sentiments.
“La raó és, i només ha de ser, esclava de les passions, i no pot tenir un altra funció que servir-les i obeir-les”
És adir, els humans ens inclinem més pels gustos, les tendències naturals, que per la veritat.
Per als empiristes en general, i per Hume, l’experiència, l’observació, les dades i la inferència causal sónels camins que porten a establir el que pot arribar a ser conegut per l’ésser humà i, al mateix temps, són el fonament del propi autoconeixement humà. Tot coneixement sorgeix a partir de lasensibilitat.
Açò és, en el projecte de la filosofia empirista es contempla la imitació de la metodologia newtoniania per a la ciència natural, que s’estén al coneixement i a la ciència de l’home, encara que enaquest útil cas amb algunes petites variacions metodològiques que impedisquen la distorsió de l’experiment i asseguren el seu resultat. Els principals principis de l’empirisme filosòfic es podenresumir de la manera següent:
1) PRIMER PRINCIPI: tots els continguts de la ment es deriven de:
a) Impressions externes (els sentits)
b) Impressions internes (sentiments)
A partir d’aquestes...