Ideals de la il·lustració
Páginas: 5 (1127 palabras)
Publicado: 1 de noviembre de 2011
Els ideals de la il·lustració i la seva crisi contemporània.
La Il·lustració i els seus ideals
La il·lustració és un moviment cultural que renovà les idees contemporànies de les societats occidentals. El principal objectiu d’aquest moviment va ser la lluita contra el dogmatisme i la superstició, ja que s’interposaven en el camí de la raó. Els il·lustrats volien iluminar el coneixement i lapraxis mitjançant la raó, que és una facultat natural i única de l’ésser humà. El desenvolupament d’aquesta capacitat que ens iguala a tots, és per als il·lustrats un exercici intel·lectual.
Al segle XVIII els il·lustrats francesos es proposaren estendre els fruits de la racionalitat i el seu ideal sobre la organització social i moral. Hume va afirmar que la ciència depèn de la ciència sobrel’home. I això es pot explicar mitjançant les fonts amb que arribem al coneixement. Però aquesta capacitat no es tan sols teòrica ja que per arribar al coneixement segur s’ha de posa en pràctica aquest procés. Els dogmes religiosos i les supersticions han mantingut a l’home lligat a poder irracionals que eren els causants de la seva poca llibertat. L’home il·lustrat és un ésser que aspira a lafelicitat, la igualtat i la justicia. Pel que fa a la indivudualitat no s’ha de legislar ja que no és raonable .
Cap ésser superior pot gaudir de la raó ja que és una capacitat que existeix en tots els éssers humans.
Gràcies al pensament de Kant la crítica al dogmatisme es va desenvolupar.Per l’autor alemnay el màxim dubte que pot l’ésser és el saber la definició d’home.
A partir d’aquell moment, en elsegle XIX va aparèixer un autor molt important, Hegel (1770-1831) que es caracteritza per pensar que el racionalisme és una pràctica que es veu produida per la necessitat davant de la realitat d’aquell moment. La dialèctica és el procés més important per a desenvolupar el racionalisme i aconseguir el coneixement. Hegel volgué establir una diferència entre raó teòrica i raó pràctica de l’obre deKant.
El sistema dialèctic hegelià s’anomenà Idealisme Absolut perquè el procés desenvolupa com a idea real allò que al principi només és un concepte abstracte de l’enteniment. La idea existeix al principi, però cal que es desenvolupi al llarg de la realitat. Finalment aquesta va esdevenir absoluta.
La segona part del segle XIX va continuar marcada pel pensament hegelià. Alhora, però, vanexistir tres autors que van posar en dubte els ideals dels il·lustrats que van ser Marx, Nietzsche i Freud. Gràcies aquests autors, es començà a dubtar sobre la raó com a fita universal humana i es pensà que la felicitat era l’únic objectiu per l’ésser humà.
Van ser anomenats pensadors de la sospita ja que es va dubtar sobre com la naturalesa podia anar separada de la raó. Però el canvi que se’lsatribueix a Marx, Nietzsche i Freud, no és el correcte ja que ells van intentar donar-li un altre sentit a la naturalesa del signe. Per a ells els signes són les interpretacions de les coses.
El materialisme històric i la ideologia
La racionalitat, segons Karl Marx (1818-1883), no és real perquè esdevé estranya i aliena. Marx va trobar la font del concepte d’alienació en Feuerbach i la sevacrítica a la religió. Marx creu que el pensament de Feuerbach segueix essent idealista i proposà compendre l’home com un element materialista de treball i relacions socials.
Per arribar a superar l’alienació s’ha de produir un canvi revolucionari pel que fa a la propietat i la desaparació de la classe burgesa.
Les idees de cada època estan marcades per la classe social a la qual pertanyien elsfilòsofs. El pensament de Marx va deixar de veure el món i va intentar canviar-lo. Per això les crítiques i les idees d’aquest filòsof porten a una nova concepció del pensament i a un canvi en l’ideal il·lustrat. El materialisme històric entén que el procés és dialèctic i que el progrés s’aconsegueix superant les contradiccions en una societat sense classes.
La veritat com a metàfora. La...
La Il·lustració i els seus ideals
La il·lustració és un moviment cultural que renovà les idees contemporànies de les societats occidentals. El principal objectiu d’aquest moviment va ser la lluita contra el dogmatisme i la superstició, ja que s’interposaven en el camí de la raó. Els il·lustrats volien iluminar el coneixement i lapraxis mitjançant la raó, que és una facultat natural i única de l’ésser humà. El desenvolupament d’aquesta capacitat que ens iguala a tots, és per als il·lustrats un exercici intel·lectual.
Al segle XVIII els il·lustrats francesos es proposaren estendre els fruits de la racionalitat i el seu ideal sobre la organització social i moral. Hume va afirmar que la ciència depèn de la ciència sobrel’home. I això es pot explicar mitjançant les fonts amb que arribem al coneixement. Però aquesta capacitat no es tan sols teòrica ja que per arribar al coneixement segur s’ha de posa en pràctica aquest procés. Els dogmes religiosos i les supersticions han mantingut a l’home lligat a poder irracionals que eren els causants de la seva poca llibertat. L’home il·lustrat és un ésser que aspira a lafelicitat, la igualtat i la justicia. Pel que fa a la indivudualitat no s’ha de legislar ja que no és raonable .
Cap ésser superior pot gaudir de la raó ja que és una capacitat que existeix en tots els éssers humans.
Gràcies al pensament de Kant la crítica al dogmatisme es va desenvolupar.Per l’autor alemnay el màxim dubte que pot l’ésser és el saber la definició d’home.
A partir d’aquell moment, en elsegle XIX va aparèixer un autor molt important, Hegel (1770-1831) que es caracteritza per pensar que el racionalisme és una pràctica que es veu produida per la necessitat davant de la realitat d’aquell moment. La dialèctica és el procés més important per a desenvolupar el racionalisme i aconseguir el coneixement. Hegel volgué establir una diferència entre raó teòrica i raó pràctica de l’obre deKant.
El sistema dialèctic hegelià s’anomenà Idealisme Absolut perquè el procés desenvolupa com a idea real allò que al principi només és un concepte abstracte de l’enteniment. La idea existeix al principi, però cal que es desenvolupi al llarg de la realitat. Finalment aquesta va esdevenir absoluta.
La segona part del segle XIX va continuar marcada pel pensament hegelià. Alhora, però, vanexistir tres autors que van posar en dubte els ideals dels il·lustrats que van ser Marx, Nietzsche i Freud. Gràcies aquests autors, es començà a dubtar sobre la raó com a fita universal humana i es pensà que la felicitat era l’únic objectiu per l’ésser humà.
Van ser anomenats pensadors de la sospita ja que es va dubtar sobre com la naturalesa podia anar separada de la raó. Però el canvi que se’lsatribueix a Marx, Nietzsche i Freud, no és el correcte ja que ells van intentar donar-li un altre sentit a la naturalesa del signe. Per a ells els signes són les interpretacions de les coses.
El materialisme històric i la ideologia
La racionalitat, segons Karl Marx (1818-1883), no és real perquè esdevé estranya i aliena. Marx va trobar la font del concepte d’alienació en Feuerbach i la sevacrítica a la religió. Marx creu que el pensament de Feuerbach segueix essent idealista i proposà compendre l’home com un element materialista de treball i relacions socials.
Per arribar a superar l’alienació s’ha de produir un canvi revolucionari pel que fa a la propietat i la desaparació de la classe burgesa.
Les idees de cada època estan marcades per la classe social a la qual pertanyien elsfilòsofs. El pensament de Marx va deixar de veure el món i va intentar canviar-lo. Per això les crítiques i les idees d’aquest filòsof porten a una nova concepció del pensament i a un canvi en l’ideal il·lustrat. El materialisme històric entén que el procés és dialèctic i que el progrés s’aconsegueix superant les contradiccions en una societat sense classes.
La veritat com a metàfora. La...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.