Identificació de glúcids

INFORME DE LA PRÀCTICA A LABORATORI

IDENTIFICACIÓ DE GLÚCIDS

INTRODUCCIÓ

L’objectiu d’aquesta pràctica és distingir tres tipus diferents de dissolucions que prepararem: una contindràglucosa, una altra mido i una ultima amb sacarosa. Per diferenciar una dissolució de l’altre (que les tres tindran aspecte transparent) haurem d’aprofitar el caràcter reductor de la glucosa i la típicareacció que el mido fa quan entra en contacte amb lugol:
- El lugol, en presència de midó, adquireix un color violeta intens, donant a la dissolució aquest color.
- La mescla d’unes gotes de licor deFehling A i de Fehling B, en presència de glúcids reductors (que presentin grups aldehids o cetones lliures), després d’escalfar suaument la dissolució, adquireix un color roig teula.

MATERIAL

-Vas de precipitats de 500mL
- Comptagotes
- Tub d’assaig
- Gradeta
- Dissolucions al 5% de: glucosa, sacarosa i midó
- Tros de patata
- Licor de Fehling A
- Licor de Fehling B
- Lugol
- Aiguadestil·lada
- Cremador
- Termòmetre

Glucosa

Molècula de glucosa:

Sacarosa

Molècula de sacarosa:

Midó

El midó és un polisacàrid format per la unió de molts monòmers (glucosa

Aiguadestil·lada

Reacció de Fehling

La reacció de Fehling es basa en el caràcter reductor dels monosacàrids. S’utilitza com a reactiu per a la determinació de sucres reductors. El licor de Fehlingconsisteix en dos dissolucions aquoses que es disposen separadament per tal d’evitar la precipitació del sulfat de coure (ll).
Si la substància que s’investiga és de caràcter reductor, aquesta probaes basa en el caràcter reductor del grup carboxil d’un aldehid. Si la substància té caràcter reductor s’oxidarà donant lloc a la reducció del sulfat de coure (ll) de color blau, a òxid de coure (l) decolor vermell-ataronjat.

En el cas de la sacarosa, podem observar que la reacció dona negativa:

Reacció de Lugol

La dissolució de lugol consisteix en una dissolució de iode molecular I2 i...