Il gatopardo

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 12 (2919 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 4 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
El GATOPARDO

1.Objecte del treball

Ens proposem dur a terme una
comparativa entre la novel·la
de Lampedusa “Il Gatopardo”
(publicada l’any 1958)
i la pel·lícula de Visconti
del mateix nom ( 1963)

2.Introducció

A manera d’introducció farem una breu referència a l’argument i el tema de l’obra, que coincideix amb exactitud tant en la novel·la com en la pel·lícula. La història essitua en el moment del desembarcament de Garibaldi ( l’unificador d’Itàlia) a l’illa de Sicília. Estem així a l’any 1860. L’obra relata les vicissituds del príncep Fabrizio di Salina[1] ( Burt Lancaster), aristòcrata terratinent que es veu en la necessitat d’acceptar la unió entre la seva classe en decadència i la nova burgesia que puja i que acapara el poder polític i econòmic. Aquest fet assoleixel seu moment àlgid en l’escena final del ball on el príncep es veu a si mateix com un observador de l’espectacle servit. I Visconti enalteix aquesta escena, que ocuparà els tres quarts d’hora final de la seva pel·lícula[2].

A la novel·la, sense ser ni una obra històrica, ni una obra autobiogràfica, es troba present la història ( de Sicília) i els records d’infantesa del propi Lampedusa,descendent d’una saga familiar molt similar a la que narra en la novel·la. A través d’aquesta obra mestre podem reviure l’immobilisme d’una Sicília tancada en un especial i particular espai i temps propi ( el temps , un temps tancat en ell mateix, en cercle, està sempre present en la novel·la) . Aquest clam d’una Sicília oblidada a la seva pròpia sort, s’expressa alhora en la decadència d’una època iuna família, en el seu pas de l’aristocràcia a la burgesia. Visconti, en la seva adaptació cinematogràfica posa especial cura en captar aquest transcorre d’un temps tancat en una Sicília tants cops colonitzada.

3. Anàlisis

Traduir és trair? Ens preguntem abans de veure el film de Visconti, després d’haver gaudit enormement de la lectura de l’obra de Lampedusa . Visconti reconstruirà el palaude Donnafugata segons la seva pròpia inspiració? o bé reproduirà fidelment la rememoració que en té l’autor, Tomaso di Lampedusa, descendent ell mateix d’una antiga saga de prínceps de Sicília?.

La resposta serà que Visconti no ha traït l’esperit de l’autor, que tot l’esperit poètic de l’obra d’art de Lampedusa ha estat captat i traduït al llenguatge cinematogràfic de manera magistral perVisconti.

Personalment crec que la literatura de Lampedusa és de per se molt gràfica. L’autor ens mostra el seu món desaparegut, en imatges molt nítides, tal com ell ho devia recrear. En aquesta obra aconsegueix traslladar-nos en aquell món que ja no existeix i ho fa transmetent-nos aquell sentiment d’enyorança que el propi autor té. [3] És com si la novel·la ja recrees escenes carregades demàgia creant un vertader estil cinematogràfic. Diríem que es com si l’escriptura de Lampedusa portes incorporat el seu propi cinema

I només començar la novel·la, ja en els primers paràgrafs, veiem com l’autor aconsegueix, a través de les paraules, el to i el ritme vehicular el viatge fins a l’interior dels palaus de la seva infantesa. I l’autor, a través del punt de vista d’un magnífic narradoromniscient, ens convida a fer-ho amb ell.

Fixem-nos en l’inici de la novel·la. Comença amb una cita en llatí i entre cometes: “Nunc et in hora mortis nostrae. Amen” Si la llegim com un indicador cronològic ja ens està indicat que quelcom s’acaba, i ens ho diu només començar, més ben dit, no en començar, sinó abans fins i tot de començar a llegir el relat. És com una projecció cap enrera. Visconti,veiem com capta aquest inici i obra el film amb un moviment de la camera que, des de lluny, s’acosta molt lentament al palau dels Salina a on la família està reunida resant el rosari i ho veiem a través d’una finestra quina cortina ha estat aixecada pel vent.

Els temps dels verbs dels primers paràgrafs – en plusquamperfet- ens confirmen aquesta orientació cap enrera del temps narratiu: Havia...
tracking img