Imperialisme al marroc

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 2 (271 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 4 de diciembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
A partir de 1900, Espanya va consolidar la seva penetració al nord d’Àfrica. La Conferència d’Algesires (1906) i el posterior Tractat hispano-francès (1912) van establirun protectorat franco-espanyol al Marroc. A Espanya li va correspondre el territori del Rif, una zona muntanyosa del nord marroquí, amb l’obligació de pacificar-lo icontrolar-lo. L’interès espanyol en el territori es basava en els possibles beneficis econòmics derivats de l’explotació de les mines i les inversions en ferrocarrils, peròsobretot en el desig de restaurar el prestigi de l’exèrcit després del Desastre de 1898 i d’aconseguir que el país tornés a convertir-se en una potència colonial.
La presènciaespanyola en aquest territori, però, va veure’s contestada des d’un bon començament pels atacs continuats dels rifenys, organitzats en cabiles. Les cabiles rebels del Rif,que actuaven de forma esporàdica contra les tropes espanyoles assentades al Protectorat del Marroc, havien començat a moure’s amb més intensitat a l’estiu de 1909, atacantobjectius militars, econòmics i la via del ferrocarril propera a Melilla. La derrota de les tropes espanyoles al Barranco del Lobo (1909) va fer que el Ministre de la Guerraordenés que s’enviessin nous contingents militars al Marroc mitjançant la lleva d’uns 40.000 reservistes que van ser mobilitzats a tot l’Estat.
Conflicte del Marroc.Conflicte entre Espanya, França i Alemanya degut als interessos dels tres estats a la zona.
Es va cel·lebrar la Conferència d’Algesires (1906) on es fa un repartiment de lazona.
França es quedarà amb la part sud i Espanya amb la part nord (conegut com el Marroc espanyol).
Els territoris:
-Rif
- Yebala + Sàhara espanyol
- Tarfaya
tracking img