imperis colonials segle XVIII

Imperis colonials al segle XVIII:
Per a entendre la gran lluita dels Imperis per les colònies cal remuntar-se a l’expedició
que va fer Cristòfor Colom cap a Amèrica. En realitat, ja abans d’aquestviatge, els
Imperis, lluitaven entre si per a controlar , sobretot, la ruta de les Indies ( principal font
de riquesa mercantil: especies,etc.). De fet, el viatge de Cristòfor el que pretenia eratrobar una altra ruta alternativa cap a les Indies, i de fet, el propi Cristòfor quan va
arribar a Amèrica, creia que havia aconseguit la seva meta, no era conscient d’haver
descobert un noucontinent.
Si més no, un cop en van ser conscients, l’ Imperi espanyol, va passar a ser el més
extens d’Europa, aclaparant la major part de les noves terres del continent Americà
(Mèxic, Amèrica central iSud-americà).
S’assegurava així el domini del tràfic marítim, del comerç d’ultramar i dels nous punts
estratègics.
És destacable, en aquesta primera etapa colonial, citar també Portugal, el qual ,en
contraposició amb Espanya, en comptes de dominar la major part de l’extensió
americana, dominava diverses parts de la costa africana i asiàtica, també tindria dominis
americans (la regióoriental de Brasil).
D’aquesta manera, es pot dir que el colonialisme imperial té dues grans etapes, la
primera, on dominen els imperis espanyols i portuguès , i una segona , on caldrà tenir
en comptealtres imperis, que seguint els passos dels imperis espanyols es llançaran a la
conquesta de nous territoris. En són un clar exemple: Els països Baixos ( els quals
dominarien les Antilles i la Guaianaholandeses i algunes illes del Carib), i seguidament
l’Imperi Inglés (el qual acabaria fent-se amb la major part del territori americà, amb
Canadà , Jamaica, Hondures, les Malvines i altres illesdel Carib) i l’Imperi Francès (el
qual acabaria comprant Alaska i controlaria Haití, la Guaiana Francesas, el canal de
Panamà i Filipines..). Tots, països amb una forta tradició marítima, tret...