implantes dentales

REMOVIBLE DE RESINA: Se realizan cuando el paciente tiene algún diente remanente, que contribuirá a la retención de la prótesis mediante ganchos, siendo por tanto dentomucosoportada.
REMOVIBLES METALICAS: Son prótesis parciales dentomucosoportadas. Es decir, se sujetan tanto en los dientes como en la mucosa, y se realizan cuando el paciente aún conserva algunos de sus dientes naturales. Estasprótesis son removibles, o lo que es lo mismo, pueden ser extraídas y colocadas por el paciente. Se hacen mediante una estructura metálica colada (que puede ser de diferentes aleaciones, tanto nobles como no nobles). Los dientes y reconstrucciones de la encía son de resina acrílica.
IMPLANTS ACTUAL
Un implant és un biomaterial que s’introdueix en un sistema biològic L’èxit dels tractaments ambimplants depèn de diferents factors. D’una banda dependrà del cirurgià, i d’altra banda de que l’implant presenti una sèrie de característiques en quant al material, disseny i tractament de la seva superfície (per aconseguir així una perfecta adaptació als teixits que es relacionen amb l’implant).
Implants ENDOOSSIS, son els que més s’utilitzen en l’actualitat. Es col·loquen DINS l’ós i hand’aconseguir una fixació estable en ell. A aquesta fixació se li denomina OSTEOINTEGRACIÓ
És la part que està en contacte amb l’os. Es pretén que es produeixi un fenomen anomenat OSTEOINTEGRACIÓ (procés de integració que s’estableix entre l’implant i l’os a través del qual l’implant queda integrat dins l’os sense produir-se rebuig del mateix).
Aquesta porció òssia de l’implant pot presentar diferentsformes i dissenys, així com diferents tractaments de superfície, tot això encaminat a afavorir la interacció i la fixació dels implants a l’os.


2. Realització de la incisió en cresta i separació de la penjarella (“colgajo”).
Diferències en la unió òssia
A diferència d’una dent, un implant està unit a l’os sense la intervenció del lligament periodontal.
• Diferències microbiològiques
Lamicroflora present en un solc implantari es similar a la present en un solc gingival d’una dent natural, tot i que en menor quantitat. S’ha demostrat que el procés inflamatori periimplantari és similar al d’una dent. Entre els edèntols totals i els parcials, existeixen diferències en la flora periimplantaria. Els parcials presenten major % de microorganismes propis de dents naturals, cosa que demostraque les dents remanents poden comportar-se com a “reservori” (reserva) natural de gèrmens que envaeixen als implants






La col•locació d’implants dentals es pot fer en una única intervenció o en 2 cirurgies.
En el segon cas, primer es fa una intervenció anomenada PRIMERA CIRURGIA, on es col•loca l’implant dins l’os + un tap de tancament i es tanca la geniva de tal forma que no hi hauna evidència a simple vista de que allà hi ha un implant (ja que la geniva es tanca a sobre de l’implant que queda soterrat a sota). Després, al cap d’uns mesos, es fa una SEGONA CIRURGIA on s’obre la geniva per col•locar un tap de cicatrització o transepitelial que connecta la part de l’implant amb l’exterior de la boca.

Si els implants es col•loquen en una única cirurgia, directament s’hicol•loca l’implant dins l’os i en comptes de col•locar un tap de tancament i tancar la geniva sobre l’implant, es col•loca directament el tap de cicatrització, que connecta l’implant amb l’exterior de la boca.
Utilitzar una o altra tècnica dependrà del cirurgià i del cas en si (és una decisió del professional mèdic).
INTERVENCIÓ DE COL•LOCACIÓ D’IMPLANTS EN DUES CIRURGIES
PRIMERA CIRURGIA
1.Anestesia (infiltrativa, mai troncular en implants). Segons les necessitats es pot realitzar una sedació o una anestèsia general, aquesta última en hospital).
2. Incisió (amb bisturí i separació de l penjarella (“colgajo”) amb periostotom. Amb això s’observa l’os directament). (fig. b).
3. Col•locació de la guia quirúrgica (és una fèrula que prèviament s’ha fabricat a un laboratori de pròtesi...