Independentisme transversal vs poder popular

Independentisme transversal vs Poper Popular

L’independentisme transversal viu, possiblement, el seu millor moment de la història, gaudeix de l’existència de partits com Solidaritat per laindependència que fan bandera d’un independentisme estricte, innegociable, d’una puresa que fins i tot fa oblidar on militaven els seus líders fa escassament un any, però de totes maneres repassem el mésdestacat: Tenim un ex-conseller de Convergència Democràtica de Catalunya, un ex-vocal del “Consejo General del Poder Judicial de España” i un ex-diputat d’ERC que va votar la investidura de José Montillai va avalar dos (si, dos) tripartits. Prou significatiu tot plegat. Direu que tothom té dret a canviar/madurar la seva ideologia, per suposat, però si us plau, una mica d’humilitat i si aquestcanvi/maduració apareix de la nit al dia i com a mínim no et dediquis a jutjar o desqualificar tot allò que t’envolta i més encara quan has viscut d’allò anys i panys. Després tenim la nova coalicióERC-Reagrupament, una coalició d’un partit i la seva pròpia escissió, té la seva gràcia... ERC ha vist la llum i després d’embarcar-se en dos tripartits ara aposta per la unitat de l’independentisme perquèels ciutadans de Catalunya així ho demanen, té pebrots! I per acabar, i perquè també es mereixen el seu minut de glòria, recolliré una reflexió del mediàtic Eric Bertran (CDC): “el 70% dels nostresmilitants són independentistes però si a les consultes independentistes només hi participa un 10% de la població vol dir que la societat catalana no ho és i per tant no podem plantejar la independènciaal nostre programa”. Doncs sí.. com dèiem, l’independentisme transversal català gaudeix d’un gran moment.

Fa poc vam viure el ridícul espectacle de la Fada Gispert prohibint les expressions “Espanyaens roba” i “espoli fiscal”, no sé que pretenien aconseguir amb aquesta absurda prohibició però vaja, ja que hi som, centrem-nos en aquesta problemàtica. Des d’aquest sector independentista resulta...