Insti

Llengua Valenciana i Literatura – 4t. d’ESO
«Tots els usos de la paraula per a tots.

No per a què tots siguen artistes,


sinó per a què ningú esdevinga esclau»


Gianni Rodari



EL VERB – Verbs irregulars


PRIMERA CONJUGACIÓ. En la primera conjugació els verbs no presenten excessives irregularitats si es deixa de banda els verbs amb alteracions ortogràfiques produïdesper les adaptacions dels radicals acabats en c, ç, q, g.

|1a conjugació |alternances ortogràfiques/ dièresi |
|verbs acabats amb: |canvien la consonant de l’última síl·laba a causa de la |
|-car: tocar, picar... |vocal següent:|
|-çar: començar, forçar... |toques, piqueu... |
|-jar: rajar, apujar... |comencen, forcem... |
|-gar: pagar, regar... |ragen, puges... |
||pagueu, reguem... |
|verbs acabats amb -iar / -uar: |duen dièresi en el present de subjuntiu (només en el |
|copiar, estudiar, suar ... |dialecte central) |
| |Copiï, estudiïn, suïs...|


A més hi ha dos verbs que presenten unes irregularitats molt significatives: anar i estar:

1. El verb estar conté un radical velaritzat, estic/estig-, a la primera persona del present d’indicatiu, el pretèrit perfet d’Indicatiu, tot el subjuntiu i l’imperatiu.
2. El verb anar alterna dos radicals:

• Un de an-. A la primera isegona personal del plural del present d’indicatiu i subjuntiu; a l’imperatiu; al pretèrit imperfet i perfet d’indicatiu, al futur; al condicional; al pretèrit imperfet de subjuntiu; al gerundi i al participi.
• Un altre en v en la resta de persones del present.



SEGONA CONJUGACIÓ. Els verbs de la SEGONA CONJUGACIÓ, en canvi, estan plens d’irregularitats. Veíem les mésimportants, totes elles en el lexema:

• Irregularitats ortogràfiques


|2a conjugació |alternança a/e en el radical |
|verbs: |l’arrel àtona s’escriu amb a: |
|néixer, péixer, treure, |naixerà, paixia, trauríem,|
|jeure, haver, fer, saber |jaieu, faràs... |
| | |
| |l’arrel tònica, segons la pronúncia: |
||neix, treus, jeuen, |
| |fa / fet, hem / has ... |

• Irregularitats morfològiques

La segona conjugació és la que més irregularitats presenta. Es poden classificar:

1. Verbs que es conjuguen segons el paradigma regular itenen un radical acabat en: -b, -c, -d, -m, -p i –t. Exemples: cabre, véncer, perdre, témer, rompre, batre.
a. Els acabats en –c intercalen una e eufònica en la segona persona del singular del present d’indicatiu: vences, torces.
b. Els verbs saber i cabre canvien la b del seu radical per la p en alguns temps. I en altres dialectes utilitzen un altre radical: sàpig- i...