Integrales T-11

11

La

Integrals indefinides

Ar

Números reales

L I T E R AT U R A I M AT E M ÀT I Q U E S

La taula de Flandes
–Segons estan col·locades les peces
8
i si tenim en compte que acaben de
7
moure negres, primer que res hem
6
d’esbrinar quina és la peça de les
negres que ha fet aquest últim mo5
viment. [...] Per aconseguir-ho, re4
sulta més fàcil descartar les peces
3negres que no han pogut moure
2
perquè estan bloquejades, o per la
1
posició que ocupen... És evident
ABCDEFGH
que no han mogut cap dels tres peons negres A7, B7 o D7, perquè tots
continuen encara en les posicions que ocupaven quan ha començat el
joc... El quart i últim peó, A5, tampoc l’han pogut moure, bloquejat
com està entre un peó blanc i el seu propi rei negre... També descartem l’alfilnegre de C8, encara en la seva posició inicial de joc, perquè
l’alfil es mou en diagonal, i en les dues possibles sortides diagonals que
té hi ha peons del mateix bàndol que encara no han mogut... Pel que
fa al cavall negre de B8, no l’han mogut tampoc, perquè només podria
haver arribar allí des de A6, C6 o D7, i aquestes tres caselles ja estan
ocupades per altres peces... Ho enteneu?–Perfectament. –La Júlia seguia l’explicació inclinada damunt de l’escaquer.– Això demostra que sis de les deu peces negres no les han
pogut moure...
–Més de sis. La torre negra que hi ha a C1 és evident que tampoc,
perquè es mou en línia recta i les tres caselles contigües que té estan
ocupades... Això fa set peces negres el moviment de les quals en l’última jugada hem de descartar per impossible.Però també podem descartar el cavall negre D1.
–Per què? –es va interessar en Cèsar–. Podria venir de les caselles B2 o
E3…
–No. En qualsevol de les dues, aquest cavall hauria fet escac al rei
blanc que tenim a C4 [...] I cap cavall o peça que tingui un rei en escac
abandona l’escac voluntàriament; és una jugada impossible. En lloc de
retirar-se, es menjaria l’enemic i tancaria així lapartida. Una situació
semblant no es pot donar mai, per la qual cosa deduïm que el cavall
D1 tampoc l’han mogut.
–Això –la Júlia no aixecava els ulls de l’escaquer– redueix les possibilitats a dues peces, oi?
Arturo Pérez-reverte

684
917431 _ 0684-0739.indd 684

7/12/09 17:37:38

Me
de
La
la c
oc
pe
jug
qu
qu
ma

Am
la r
En
l’en
el c
qu
aq
a la
el j
co

Am
l’es
i enJa
el n
de
al·l
té
qu
de

SOLUCIONARI

11

La taula de Flandes
Arturo Pérez-Reverte
Mentre la Júlia, una jove restauradora, neteja un quadre i el posa a punt perquè el subhastin,
descobreix aquesta frase: Quis necavit equitem, que traduïda seria ‘Qui va matar el cavaller?’.
La frase, que l’artista mateix va ocultar per mitjà de diverses capes d’oli, augmentarà segurament
lacotització del quadre, però abans la Júlia vol esbrinar què significa i per què el pintor va decidir
ocultar-la. Amb l’ajut d’un antic xicot seu, professor d’Història, aconsegueix identificar els tres
personatges d’aquesta taula flamenca pintada al segle XVI per Van Huys: els dos homes que
juguen a escacs són el duc Ferran d’Ostenburg i un dels seus cavallers, Roger d’Arres; la dona
que, en segonpla, llegeix un llibre és la muller del duc, Beatriu de Borgonya. També s’assabenta
que el cavaller Roger va morir assassinat tres anys abans que es pintés la taula, però no van trobar
mai l’assassí. Qui va ser l’assassí i quins van ser els motius?
Amb aquest enigmàtic plantejament, Pérez-Reverte aconsegueix enganxar tant la Júlia,
la restauradora, com els lectors de la seva novel·la La taula deFlandes. Per on cal començar?
En Cèsar, un vell antiquari que és com un pare per a la Júlia, conjectura que la clau per resoldre
l’enigma es troba en la partida d’escacs, perquè ocupa el centre de la composició. Segons ell,
el cavall blanc, ja fora del tauler, representa Roger d’Arres i, per tant, es tractaria d’esbrinar, primer,
quina peça va eliminar aquest cavall i, segon, quin...