Introducció als processos bàsics del desenvolupament socioafectiu del nen de 0 a 6 anys

1. INTRODUCCIÓ ALS PROCESSOS BÀSICS DEL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU DEL NEN DE 0 A 6 ANYS.
1.1 CONCEPTES BÀSICS

1.1.1 El desenvolupament del nen
El desenvolupament del nen és la conseqüència d’un desenvolupament global . Aquest desenvolupament avarca quatre grans aspectes: el creixement, el desenvolupament, la maduració i l’aprenentatge.

1.1.1.1 Creixement
El creixement forma part detots aquells canvis físics que es produeixen al llarg de la vida com són l’alçada, el pes, els perímetres toràcics i cranials, etc.

Es tracta d’un procés complex dut a terme per l’augment de mida i la modificació de les proporcions de l’organisme, es producte de l’augment del nombre i volum de les cèl•lules.

1.1.1.2 Maduració
La maduració engloba tots els canvis biològics que afecten al’estructura i funció de les cèl•lules, comença en el moment que es divideix la primera cèl•lula i perdura durant tota la vida.
L’esser humà disposa d’un calendari maduratiu el qual, estableix unes limitacions sobre els marges de temps, o bé, períodes crítics en els que el nen desenvolupa determinades habilitats. El fet d’aprendre a caminar entre els nou i divuit mesos, d’aprendre a parlar, a controlarels esfínters, etc són clars exemples.
La maduració esta molt lligada a la biologia per aquest motiu es desenvolupa abans que certs aprenentatges.
El medi es un altre factor que afecta al període de maduració. Un medi favorable no pot accelerar-lo, en canvi un medi desfavorable si pot retrasar-lo.
1.1.1.3 Desenvolupament
El desenvolupament fa referència als canvis psicològics i a laformació progressiva de les funcions humanes (llenguatge. Memòria, atenció, etc).
Aquest es divideix en dos grans blocs: la part psicomotora i la part socioafectiva.
L’adquisició d’autonomia, la creativitat, la capacitat de resoldre problemes, permeten passar d’un estat de qualitat a un altre de major qualitat.
Per tant, és un procés que dura tota la vida i que esta influït pel medi i entorn on esdesenvolupa la persona.

1.1.1.4 Aprenentatge
Es tracta de l’adquisició del coneixement d’alguna cosa a traves de l’estudi o de l’experiència. L’aprenentatge produeix canvis més o menys duradors en el comportament humà. Ja que, cada cosa apressa, un cop es assimilada, produeix una modificació en la forma d’actuar o pensar.
Aquests quatre processos es manifesten al llarg del temps, tots ellsestan influïts pel medi i interactuen entre ells marcant l’evolució de les persones.

1.1.2 EL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU COM A PART DEL DESENVOLIPAMENT INTEGRAL.

El desenvolupament socioafectiu es presenta com un aspecte essencial en el seu procés educatiu, ja que tindrà una incidència en la formació de la personalitat del nen.

La familia té un paper molt important durant el procésdesenvolupament socioafectiu del nen.

1.1.2.1 SOCIALITZACIÓ

És el procés que converteix al esser humà en un membre actiu i amb tot el dret de la societat en la que forma part. La persona es forma com a un esser únic adquirint per ell mateix o amb la ajuda dels components del grup, les pautes culturals, les costums i els valors.

Aquest procés dura tota la vida ja que en qualsevol determinatmoment poden haver-hi canvis com per exemple el cas d’un nen on els seus pares es separen i tenen que canviar de domicili o un altre cas el de una dona que ha estat tota la vida treballant com a dona de fer feines i, de cop i volta, se li ofereix un treball.

Aquestes dues persones per la situació de canvi tenen que aprendre noves habilitats socials per poder relacionar-se amb les persones del seunou entorn.

1.1.2.2 LA FAMILIA

La existència familiar comporta també un fonament biològic ja que durant molts anys el nen depèn dels adults per sobreviure. Cada família estar caracteritzada per un trets únics i diversos.
També cal esmentar que a la família li sorgeixen canvis que afecten a la societat en la que viuen.

Actualment la família ha perdut bona part de les seves funcions...