Introducció a l'epistemologia.

INTRODUCCIÓ EPISTEMOLÒGICA: HISTÒRIA, DIVERSITAT I RELATIVITAT CULTURAL. Epistemologia: - Disciplina que pren el coneixement científic com a objecte. - Filosofia de la ciència. - Teoria del coneixement. En la primera lectura, ens trobem davant un historiador (Georges Duby) que ens planteja una reflexió sobre el discurs històric, objectivitat i subjectivitat. És possible ser objectiu a l'horad'escriure un discurs històric? Duby que es declarava “nominalista moderat” creia que la història que ell escrivia era la “seva història”, per tant el que aquesta lectura ens vol dir és que la història tot i partint d'uns fets reals i demostrables i tenint en compte que els historiadors segueixen uns mètodes d'estudi fixats, sol estar sotmesa a la subjectivitat de l'historiador. Per tant el discurshistòric d'un mateix fet pot ser molt diferent depenent de qui l'ha escrit, i això no vol dir que un sigui vàlid i l'altre no, el que potser ens planteja és que els discursos s'han escrit en èpoques diferents, en països diferents, moments socioeconòmics diferents etc...Per tant el discurs històric està condicionat pel present de la persona que l'escriu. El que si que s'ha de tenir clar a l'horad'escriure el discurs històric és que encara que el discurs no sigui objectiu al cent per cent, cosa que ja hem dit que no és possible per diferents causes, si que ha de ser rigorós. No s'ha de parlar del que no se sap amb seguretat. En la segona lectura Pelai Pagès ens parla de l'eurocentrisme en la història. Una de les causes de que la història tal i com la coneixem tingui un discurs majoritàriamenteurocèntric la podríem trobar en el colonialisme en el que europa va sotmetre bona part del planeta, això i el fet de que moltes cultures nooccidentals no hagin transmès la seva història de manera escrita ha afavorit que la història s'interpretés des de un punt de vista únicament europeu sense tenir en conte les altres cultures. Per tant s'ha escrit la història de tots els pobles, occidentals ino-occidentals, amb visió eurocèntrica. De uns anys cap qui, hi ha agut historiadors que han vist la necessitat de revisar la història i intentar entendre-la des de una altra perspectiva, en definitiva, reinterpretar-la tenint en conte les “altres” cultures. Això ens portaria a parlar de “l'alteritat”, autors com Pagès volen fer palesa la necessitat d'entendre les altres cultures, no de jutjar-lespel sol fet de ser diferents. També ens parla de que gràcies al discurs històric eurocèntric hem tingut durant molt de temps una visió distorcionada de la realitat de molts pobles i cultures, pero esta realidad histórica no debe servir como justificacion para seguir manteniendo tesis eurocentristas y para seguir esgrimiendo la superioridad histórica y cultural por encima de continentes,(...) Eneste punto hay que poner de relieve toda una serie de hechos históricos que confirman que el mito de la superioridad blanca fue creado para justificar el colonialismo y el imperialismo(...)El mito del atraso – que ya hemos discutido en otros lugares – se derrumba ante una larga serie de evidencias históricas (...) En aquest punt entraria en escena Mircea Eliade, ja que si parlem “d'alteritat”inevitablement hem de parlar de la dialèctica discurs mitic/discurs lògic, i el llibre d'Eliade El mito del eterno retorno ens parla precisament d'aquestes societats. Una cosa que ens ha quedat clara fins al moment és que podem diferenciar entre les societats amb discurs lògic (occidentals) i les societats de discurs mític (altres). Les societats de discurs lògic hereves de la Roma i Grècia classiquesno necessàriament són laiques però basen el seu discurs en el “pensament racional i en el discurs logicofilosòfic i cientific” però això no vol dir que no tinguin discurs miticoreligiós en canvi les societats de discurs mitic no coneixen el discurs “logicoracional”. En el seu llibre Eliade intenta en una “original introducció a la filosofía de la història” que entenguem les societats més...