Jacint verdaguer

Jacint Verdaguer
1845-1902

Jacint Verdaguer i Santaló neix a Folgueroles (Osona) el 1845, en una humil família pagesa d'una certa cultura. És l’escriptor més representatiu de la renaixençacatalana també s’acaba convertint en un clàssic mundial de la literatura. La gent li donera suport pel seu enfrontament amb la jerarquia.
El 1855 comença els estudis al Seminari de Vic, on hi estudiadurant quinze anys, encara estudiant, el 1865, li són premiades dues poesies als Jocs Florals de Barcelona: Els minyons d'En Veciana i A la mort d'En Rafel de Casanova, en aquets jocs florals Verdaguer espresenta vestit d’una manera típicament catalana.
Dos anys després funda l'Esbart de Vic, format per un grup d'estudiants entusiastes amb sentiments i idees romàntiques que es troben a la font delDesmai amb l'objecte de practicar la poesia.
El 1871,és destinat a una petita parròquia a Vinyoles d'Orís, en cap moment deixa de dedicar-se a la poesia (treballa sobretot en el poema èpicL'Atlàntida.)
El 1874 marxa a Barcelona per recuperar-se d'una tuberculosi, al mateix any es fa capella en un vaixell de trajecte Barcelona – Cuba durant 2 anys fa 9 viatges on es recupera de la malaltia ifinalitza unes de les seves grans obres L'Atlàntida, que sera premiada als Jocs florals del 1877.
A partir de finals del 1876 resideix al palau dels marquesos de Comillas contractat com a capellà de lafamília i té, per tant, ocasió de freqüentar els ambients socials més elevats i de crear amb el mecenatge dels marquesos alguns dels seus poemes més importants. Des del 1883, amb el càrrec d'almoiner,pel qual ha d'administrar la beneficència del marquès a famílies necessitades, té més maldecaps però també una gran influència. És un període en què fa nombrosos viatges (Occitània, Castella, Tolosa deLlenguadoc, Roma, Comillas, Donostia...).
Al 1885 publica Canigó i es converteix en la millor obra poètica de Verdaguer.
Desprès passa una crisis espiritual en la que el poeta vol dedicar-se més...