Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau
Jean-Jacques Rousseau és un dels principals i grans filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a d'altres il·lustrats i als ideals del moviment.
És un pensador atípic (ni la seva vida ni la seva obra no van coincidir mai amb l’època que li va tocar viure)
És la veu crítica del pensament il·lustrat jaque cada obra seva representa una provocació.
És l’inspirador de la Revolució Francesa, iniciador del romanticisme, impulsor de la pedagogia moderna, defensor de l’individualisme a ultrança i teòric de la política democràtica.
Va ser un home apassionat contradictori i molt polèmic.
Per a ell la natura és sentiment, instint, impuls i espontaneïtat.
El motiu dominant de la seva obra és elcontrast entre l’home natural i l’home artificial.
SOBRE L’AUTOR
MARC HISTÒRIC:
Al segle XVIII, França era un veritable formiguer d’idees. el regnar de Lluís XIV va ser prolífic en filòsofs.
L’any 1715 Lluís XV inicia el seu regnat.
El 1751 aparegué el primer volum de l’Enciclopèdia.
Voltaire, Diderot, d’Alembert exercien una gran influència.
L’any 1776 es va proclamar la independència delsEstats Units d’Amèrica


BIOGRAFIA:
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) va néixer a Ginebra. Va ser educat per una tia seva. Als 16 anys va marxar da Savoia i va anar a parar a casa d’un capellà el qual el va protegir i el va recomanar a madame Warens, que l’acollí i el convertí en el seu amant.
El 1741 s’instal·là a París i el 1754 va conèixer Thérèse Lavasseur amb qui va conviure per sempre més.Van tenir cinc fills i els va portar a l’orfenat. Marxà de París i s’instal·là en un refugi (Ermitage) on va escriure les seves obres principals.
OBRA:
El 1749 va guanyar el premi de l’Acadèmia de Dijon amb el Discurs sobre les ciències i les arts.
El 1754 va escriure el Discurs sobre l’origen i el fonaments de la desigualtat entre els homes.
El 1760 va publicar la Nova Elosïa.
El 1762van aparèixer el Contracte social i el tractat sobre educació Emili.
També va escriure Professió de fe d’un vicari savoià (expressa els seus ideals morals i religiosos) i obres de caràcter autobiogràfic.
CRÍTIC PERMANENT
Es va oposar sempre a les tendències i els costums de la seva època:
A. Acusa els filòsofs perquè diu que les seves doctrines allunyen dels bons costums i de la religiositat.B. Oposa el sentiment a la raó. En lloc d’apel·lar a la raó, apel·la al sentiment interior. La consciència és l’única guia
C. Critica la idea de progres. Nega el progrés històric, en lloc d’avançar, l’home va degenerant. L’alternativa és la recerca de noves vies a través de la societat i del l’educació de l’individu.
D. No comparteix la preocupació il·lustrada per la felicitat general, queconsidera falsa i hipòcrita. Propugna la felicitat individual.
EL SENTIMENT COM A GUIA DE LA VERITAT
Si la raó és la fita il·lustrada, Rousseau hi oposa el sentiment. La demostració de l’experiència de Déu per via del sentiment és nova. L’experiència religiosa prové d’una vivència interior. El sentiment és un camí cap a unes veritats anteriors al raonament, a les quals només s’accedeix perespontaneïtat.
CRÍTICA A LA IDEA DE PROGRÉS
La tesi que defensa tant en el Discurs de Dijon com en l Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes és que les ciències, les lletres i les arts l’han esclavitzada. Són justament el pitjor enemic de l’home.
ESTAT DE NATURA
L’home en el seu estat natural és bo, qui corromp és la societat. Rousseau imagina un estat de natura, però noes refereix a un estat de guerra i violència, sinó de felicitat total, a un estat idíl·lic.
L’home natural és el bon salvatges, i sense cap constrenyiment és feliç. El que provoca el malestar i la infelicitat és la societat que genera desigualtat. La natura és egoista, però bona. Les ciències i les arts són fruit dels nostres vicis. La propietat divideix els humans en rics i pobres.
L’estat...