Jesús a l'escola

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 16 (3982 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 4 de noviembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
EL JESÚS DE L’ESCOLA

INTRODUCCIÓ

A l’hora de plantejar aquesta xerrada, voldríem començar parlant de l’estat de la qüestió: Classes de Religió a l’Escola? És cert que la nostra resposta afirmativa no potser considerada “objectiva” per raons, en principi, obvies, som professors de religió, cristians convençuts i som una parella que hem optat per l’evangelització. Però tot i no ser sivolem ser raonable o donar raons de la nostra postura.

1.- El conflicte respon a una estudi seré que cerca el bé comú? representarà una gran millora social? Ens assembla que més aviat que respon a una lluita de poder. Dona la impressió que del nacional-catolicisme hem de passar al nacional-laïcisme. En aquest país no abandonem la visceralitat dels “nacional” ni dels “ismes”. Ens costa moltveure les coses amb criteris més raonables. Ens deixem anar per actituds viscerals. Potser encara no hem superat els traumes històrics i endèmics de la nostra societat: som clericals o anticlericals. No tenim mesura. Passem d’un Estat confessional a una Confessió (laïcisme) de l’estat. (1)

2.- A Europa, excepte a França, hi ha classes de religió a l’escola. I en horari escolar. Cert que endiversitat de criteri: obligatòria (Suècia) o voluntària a la majoria de països.

Actualment hi ha tres sistemes dominants a Europa: la religió d’estat, l’estat laic i l’estat aconfessional. (2)
.
Hi ha un règim de religió d’estat a Anglaterra, Dinamarca, Grècia i Finlàndia.
A partir de juliol del 2000, Suècia ja no pertany a aquest grup. La Constitució grega
s’inicia “en nom de la Santa Trinitatconsubstancial i indivisible” i determina que
l’Ortodòxia és la religió dominant i que es poden resoldre per llei els temes
administratius de l’Església. La constitució danesa diu que l’Església luterana és la
del poble de Dinamarca i de l’estat. A Finlàndia hi ha dues confessions d’estat: la
luterana (85% de la població) i l'Ortodoxa (1%). Al Regne Unit l’anglicanisme és la
religió d’estat aAnglaterra, presidida per la Reina; la Presbiteriana és oficial a
Escòcia.

El règim d’Estat laic el trobem especialment a França; també a Holanda i
Irlanda amb matisos diferencials. França és el cas més típic, Des de la Revolució
s'anà creant una polarització violenta, que desembocà en l’estricta separació de
caire molt laicista entre Església i Estat del 9/12/1905.

A Holanda laicitat iseparació radical estan a la base de la pràctica jurídica, sense excloure algun tipus de relació. A Irlanda està reconegut el principi d’estricta separació, excepte en el sistema escolar.

L’Estat aconfessional és el més estès en els països de la Unió Europea:
Bèlgica, Àustria, Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal i Suècia. S’estableix la
separació entre les esglésies i l’estat, però esreconeixen molts sectors d’interès
comú i de col·laboració, que varien segons els casos. A Bèlgica el reconeixement
oficial depèn del servei prestat a la societat. A Espanya hi ha un reconeixement
específic de l’Església catòlica i una decisió de col·laboració amb tota religió. A
Alemanya un bon nombre de religions tenen un estatut propi; l’evangèlica i catòlica
en especial (p.e. facultats deteologia a les universitats públiques). A Portugal hi ha
més neutralitat, amb tendència a reconèixer la utilitat social.

Tot i la gran diversitat europea, hi ha una tendència creixent a la desaparició
dels estats confessionals i a matisar la laicitat estricta.

Això es tradueix en la confluència en alguns elements comuns: reconeixement del pluralisme religiós i de la llibertat religiosa; refúsde confinar la religió a la vida privada, com si fos un afer només personal o familiar; reconeixement de la realitat històrica i de la funció social de la religió, en concret de les confessions cristianes; conveniència d’una entesa en aquells camps on la religió aporta el seu bagatge civilitzador, educatiu, social.

3.- Com pare i mare dels nostres fills considerem que en l’educació dels...
tracking img