Jjjjjjjjjj

“Les Palmeres”
La gent quan arriba de l’estiu als 14 o als 15 anys, comenten tot sobre el seu primer amor. També està la típica parella que es coneixen des de petits. Les persones sempre parlen del’amor com si fos super especial, jo estic segura que ho és, però sempre veig que es el mateix, sol que en una estació de l’any diferent, un lloc diferent, i per suposat, persones diferents. Però enteoria les sensacions son les mateixes, el dolor agut a la tripa, els mals de caps per la noia que esta al mig, les olleres morades per no haver dormit perquè pensaves en el que passaria demà...Sensacions que fan que el amor sigui un incordi. Jo sempre dic que les històries d’adolescents són totes iguals, vaig sentir una gran frustració quan em vaig començar a adonar que la meva s’assemblava a les demes, però al menys sabia que mai seria igual que les altres, mai. La meva historia va començar a unes típiques colònies que et porten els pares a l’estiu per treure’t de sobre (ningú ho hauria dit,jo en un lloc típic). Quan els meus pares em van deixar a la porta de la casa de colònies, no vaig entrar, perquè tenia que esperar a Juliane, la meva amiga. Aquest era el meu primer any a LesPalmeres, però en canvi Juliane venia feia anys i coneixia a tothom. Quan vam entrar juntes totes les noies de Les Palmeres van vindre a saludar-nos, jo radiava en felicitat. Ens van conduir a la nostrahabitació, i tot plegat vam anar a la sala de reunions per conèixer els monitors, aquí vaig observar a uns quants nois, tots eren molt macos, però relativament normals. Després de donar-nos el paper detotes les activitats que tindríem, vaig voler tornar a l’habitació per canviar-me per anar a sopar al bufet. Ens vam asseure amb uns quants noies a una gran taula. A la nit quant totes ens vam posar elpijama vam decidir anar a fer trapelleges als nois. Ens vam dividir en grups de dos, jo i Juliane ens vam posar juntes. Mentre creuaven l’espai entre les habitacions vaig veure la porta de sortida...