Kant y fechner

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 12 (2787 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 23 de marzo de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Reflexions sobre el projecte d’una Psicologia com a ciència independent

Immanuel Kant (1724 – 1804) és un filòsof alemany. Va néixer a Königsberg, (Prusia Oriental, Alemanya, actualment Rússia) el 22 d’abril del 1724. Es va matricular en l’ Universitat de Königsberg l’any 1740.
Es situa en la filosofia Moderna (s. XV – s. XVIII) formada per tres períodes: Renaixement (s. XV i s. XVI);Revolució Científica, com a conseqüència el Racionalisme i l’Empirisme (s. XVII); i per últim l’Il·lustració (s. XVIII).
Kant és un dels màxims representants de la Il·lustració, representa la conciliació i superació del racionalisme (Ex. Descartes) i l’empirisme (Ex. Hume). Kant sintetitza el seu pensament e tres preguntes: Què hauria de fer? (moral) Què puc fer? (possibilitats i límits del coneixement) IQuè m’està permès esperar? (religió) Es podrien resumir en una: Què és l’home?

Gustav T. Fechner (1801 – 1887). Va néixer a Halle (Alemanya) l’any 1801. Es va graduar en Medicina per la Universitat de Leipzig el 1822, però no continuà amb els estudis de doctorat, sinó que s’interessa per altres disciplines com la física, les matemàtiques i la filosofia.
Es situa en l’època Contemporània. Durantla primera meitat del s. XIX l’estudi de la sensació va ser uns dels objectius primordials per als fisiòlegs.
Fechner va elaborar el que actualment s’anomena llei de Fechner o llei de Weber - Fechner. Aquesta representa en llenguatge matemàtic la relació existent entre les variacions de les sensacions i les dels estímuls. L’any 1860 va publicar el llibre “Elements de Psicofísica” moment a partirdel qual la Psicofísica va quedar establerta com a disciplina.

Kant afirma que part del nostre coneixement és innat i part és adquirit. Gràcies a l’experiència coneixem els objectes (fenòmens) a través de la percepció sensible o intuïció. Tot coneixement exigeix l’existència de dos elements. Un l’objecte de coneixement (principi material, extern al subjecte), i l’altre el subjecte que coneix(principi formal, propi subjecte). El subjecte que coneix introdueix algunes formes que, no preexistint en la realitat, son imprescindibles per comprendre-la (espai i temps). Segons Kant existeixen tres nivells diferents i successius de coneixement: la sensibilitat, la comprensió (“entendimiento”) i la raó. La sensibilitat és la capacitat que tenim de rebre representacions. Se encarrega d’ordenar enl’espai i el temps les impressions que té cada subjecte. La comprensió és la capacitat que tenim de pensar els objectes donats per la sensibilitat. Els objectes son organitzats a partir de certes categories. Aquestes no preexisteixen en el món, sinó que son formes a partir de les quals interpretem el món, sense elles no podríem fer-ho. Aquestes categories ens permeten constituir judicis. Enconseqüència, les intuïcions sensibles per si mateixes i soles no creen coneixement, son cegues. Les intuïcions sensibles formen la matèria de coneixement al sotmetre’s a la conceptualització del coneixement (capacitat de comprensió). Les categories podran concebre els objectes sempre que hi hagin fenòmens captats pels sentits. Si no hi ha fenòmens (objectes sensibles) no es poden categoritzar. Aquest seriael cas dels objectes metafísics com Déu, l’ànima o el món ja que no son objectes sensibles, i per tant no els podem estudiar. La raó relaciona els judicis amb la realitat per buscar principis més generals.
Kant parteix de la consciència, de las representacions fenomèniques del “jo” siguin provinents del món extern o intern. Tot el que intuïm en el espai i el temps, tots els objectes de la nostraexperiència possible, son fenòmens. És a dir, els objectes en sí ens son completament desconeguts i el que anomenem coses exteriors no son més que representacions de la nostra sensibilitat. En conseqüència, Kant no nega l’existència de Déu, ni d’un ordre moral, ni la realitat d’un món físic. El que sí nega (menys en lo moral) és que la raó humana pugui arribar a conèixer “la realitat/les...
tracking img