Kierkegaard & nietzsche

T1. L'ÉSSER ESDEVÉ INDIVIDU Enfront la còmoda i autosatisfeta societat de l'època del naixent industrialisme del segle XIX, sorgeixen dos tipus de reaccions per la reafirmació de l'home: laproletària, sota el principi socialista de la ciutat de Marx que pretén la realització de l'home alienat pel sistema capitalista; i la que reivindica l'home en la seva individualitat, l'individu solitari irebel, el cristià que reafirma amb constància la seva fe en Déu, el Déu fet home (Kierkegaard), i l'home que negant l'existència de Déu i de tot principi últim el substitueix pel superhome , l'home com aúnic creador dels seus propis valors (Nietzsche). Ambdós obren l'esquerda de la metafísica. L'autorrealització de l'existència, l'autopropiació de la veritat i l'autèntic cristianisme són les accionsde l'individu singular de Kierkegaard (1813-1855). L'existència, s'entén com l'esdevenir concret de l'home. Existir significa estar en el temps, passat (comprés retrospectivament), present (existintcap endavant) i futur (valor possible de les conquistes passades). És cercle autorreferencial alhora que heterorelacional. Referint-se a sí mateixa, l'existència es refereix a un altre (Déu, autor de larelació). I de sentit actiu, cal una decisió entre totes les possibilitats que cal repetir a cada instant. L'elecció insereix l'home de lo temporal a lo etern, ja que cada elecció l'acompanya sempre.Pensar i existir van sempre junts, el pensament és subjectiu, es comprèn a sí mateix en l'existència en una esfera ètico- religiosa (no ontològica). La veritat és doncs subjectiva, no relativista (noconverteix el subjecte en la mesura de veritat) però qüestiona la seva possibilitat des del subjecte, l'única forma d'adquirir, apropiar-se veritat és tendir cap a ella, continguda en l'existènciahumana. Realitzar-se com a individu és fer-ho com a cristià a partir de tres estadis: l'estètic, l'ètic i el religiós. L'estètic es basa en la caça d'experiències de plaer i sensacions (Don Juan),...