kiki

1. Quina interpretació dones al títol?
Que el títol de la pel•lícula: "vete y vive", es el mateix que el que vol la mare que faci el seu fill: marxar lluny d'allà, en un lloc on pugui estar millor i sense perill de mort, i que visqui tot el que pugui.
2. Com valores l'acte de la seva mare de renunciar a la fe i a la identitat per salvar-lo de la misèria i de la mort? I el fet d'aprofitarl'oportunitat de la mort d'un infant per generar una oportunitat de vida i de realització personal, i fins de reconciliació amb la vida? (La mare arriba a dir: "no és fill meu").
Crec que s'ha de tenir moltíssim valor i ser molt valenta per fer una cosa així, ja que és enviar al teu fill a un lloc on no saps qui s'ocuparà de ell, en un lloc on no coneix a ningú, i sobretot, no saps si sen podrà sortiri sobreviure.
La mare ha de tenir molta força de voluntat per arribar a reconèixer que aquell nen no és fill seu, quan en realitat si que ho és, tot per tenir una remota possibilitat de salvar-li la vida.
3. Com juga el color de la pell en tot el procés de creació de la nova identitat? Quins tabús o prejudicis creus que la pel•lícula combat?
El color de la pell ens mostra el racisme, elsestereotips, i els prejudicis que hi ha avui en dia.
Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre 1717 - París, 24 d'octubre 1783) va ser un matemàtic i filòsof francès.
La seva filosofia es va caracteritzar per la seva tolerància en general i el seu escepticisme en el camp de la religió i de la metafísica. Es va especialitzar en la filosofia natural i va redactar el discurs preliminar del'Encyclopédie codirigida amb Denis Diderot. D'Alembert representa un nou tipus d'intel•lectual capaç de liderar la nova xarxa internacional d'instituciones científiques (d'altra banda molt vinculades als estats que les financen), alhora que exercir un assagisme independent i políticament compromès.
Va abordar les matemàtiques a través de la física, amb el problema dels tres cossos (impossibilitat detrobar equacions de les trajectòries - inestabilitat del sistema), la precisió dels equinoccis (raó del lliscament de les estacions), les cordes vibrants (diferents maneres de vibració - aplicació a la música). Això li va dur a estudiar les equacions diferencials i les equacions en derivades parcials. També va inventar un criteri per a distingir una sèrie convergent d'una divergent, el criterid'Alembert.
La seva obra mestra va ser el tractat de dinàmica, on va enunciar el teorema que duu el seu nom (principi de d'Alembert). El teorema fonamental de l'àlgebra rep en alguns països el nom de teorema de d'Alembert-–Gauss atès que d'Alembert va ser el primer a donar una prova gairebé completa d'aquest teorema.


 
VOLTAIRE

François Marie Arouet (París, 21 de novembre de 1694 – 30 de maigde 1778), anomenat Voltaire, va ser un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Va marcar el segle XVIII. Amb ell s'inicia la figura de l'intel•lectual compromès amb el servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament. Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa el 1746.
De la seva imponent obra literària, es llegeixen avui essencialment els seus escrits«filosòfics» en prosa: contes i novel•les (“Càndid” és la seva obra més cèlebre), “Cartes angleses”, “Diccionari filosòfic” i la seva correspondència. El seu teatre, les seves poesies èpiques, les seves obres històriques, que van fer d'ell un dels escriptors francesos més cèlebres al segle XVIII, són avui àmpliament negligides o ignorades. La reputació de Voltaire sembla, com el seu estil, marcada perl'elegància i la precisió, i sovint al servei d'una ironia mordaç.
Al llarg de la seva vida, Voltaire va freqüentar “els Grans” i va afalagar els monarques, sense dissimular el seu menyspreu pel poble, però també va estar subjecte a la ingerència del poder que l'acabaria empresonant a La Bastilla i el va obligar a l'exili a Anglaterra o als afores de París. El 1749, després de la mort d'Émilie du...