La asde dasr

È T I C A


1. Què és l’ètica?

De tant en tant sentim a dir que una conducta determinada no ens sembla ètica, o que un determinat comerciant no té ètica professional. Què vol dir això?

Des de sempre, els humans hem considerat que hi ha bones i males conductes. És a dir, que aprovem o desaprovem les nostres accions o les accions que veiem al nostre voltant. Quan transformem aquest fetgairebé instintiu en una reflexió ordenada apareix el pensament ètic. L’ètica és la reflexió sobre el comportament humà en la mesura que el considerem com a correcte o incorrecte. Es tracta de pensar i raonar com ens hem de comportar i per què, quines conductes ens semblen bones i quines dolentes, en quines circumstàncies.
Per a què volem l’ètica? ens és necessària? no aniria millor si cadascúfes el que millor li semblés? per què se’ns han d’imposar normes? En aquesta unitat mirarem de respondre aquestes i altres preguntes, encara que sigui de manera molt breu.


ACTIVITATS

1.1. Escriu tres exemples de conductes que semblin clarament negatives, tres exemples de conductes clarament bones i tres que et semblin dubtoses o amb aspectes contradictoris. Després, parleu-ne entre totala classe.
1.2. Imagina que un jutge que ha de fer justícia en un cas canvia la seva decisió a canvi d’una quantitat important de doblers. Quina opinió et mereix aquest fet? Per què?


2. Etimologia de les paraules “Ètica” i “Moral”.

Les nocions d’Ètica i de Moral són bastant similars.

A) ÈTICA prové del terme grec ethos, que significa costum, caràcter, les disposicions de l’homedavant la vida.

B) MORAL prové del substantiu llatí mos, que significa el mateix que ethos en grec: costum, caràcter, disposició davant la vida, etc. En realitat, se podria traduir per “mode o forma de vida”.

Quan deim “caràcter” no ens referim a “temperament”, sinó al mode de ser o forma de vida que anam adquirint al llarg de tota la nostra existència. L’ethos seria el caràcter adquirit alllarg de les nostres experiències i que té un component moral. En realitzar cadascun dels meus actes, vaig configurant el meu ethos, el meu caràcter, la meva personalitat moral.


3. Ètica i Moral. Definicions.

Tant l’Ètica com la Moral s’ocupen pràcticament del mateix: dels nostres costums i de les nostres maneres d’actuar, en la mesura en què poden considerar-se com a correctes oincorrectes, bones o dolentes.

La Moral es pot definir com el conjunt de normes, costums, creences i valors que són acceptades com a correctes en una societat determinada i que tenen la funció de regular la nostra conducta.

A diferència de les lleis, la Moral s’aprèn per mitjà de la convivència, per imitació, per aprovació o pel càstig. Per exemple, la Moral s’encarrega de definir les normes icriteris que han de regir les relacions entre pares i fills, o el comportament que permet arribar a una amistat entre dues persones, o la conducta acceptable entre ciutadans que conviuen en una mateixa societat. Així, la Moral respondria a preguntes com: “el metge ha de dir sempre la veritat al pacient, per desagradable que sigui?”; un pare ha de ser estricte amb l’educació dels fills?; es potanar despullat pel carrer?, és correcte que una al·lota avorti si ha quedat embarassada?

L’Ètica és el terme amb què es designa la branca de la filosofia que té com a objecte la reflexió sobre les normes morals, l’anàlisi de la conducta humana en relació al bé i al mal i l’estudi de les teories filosòfiques que expliquen racionalment la nostra conducta moral i els nostres judicis morals.L’Ètica es demana, per exemple:
- per què consideram moralment correcte dir la veritat?,
- com hauríem d’actuar per arribar a ser més feliços?,
- per què l’avortament s’ha de legalitzar o s’ha de prohibir?,
- per què la gent no va despullada pel carrer?

És a dir, l’Ètica tractaria de reflexionar críticament sobre les conductes que la Moral aprova o desaprova.

Observa que tu pots...