La Bogeria Pròleg

LA BOGERIA
Capítol 1
Vaig anar amb l'Armengol al Café de les Delícies i vam buscar entre la gent a en Daniel Serrallonga, que ja feia temps que el volia conèixer. Quan el vam trobar vam estar parlant de política, de com està Espanya... en Serrallonga estava molt ficat a la conversa per que li interessen molt aquests temes de política. Estava tan ficat a la conversa que no se'n va adonar de queestava cridant i tothom estava mirant cap a la nostra taula.
Arriba el comandant del Mossos i tothom s'aixeca i el deixen sòl per que dies enrere va haver-hi un tiroteig a la Rambla. Tothom es posa a cridar reclamant llibertat i dient-li assassí, el Mosso diu que qui sigui valent que vagi amb ell i en Serrallonga vol anar però uns agents de la guàrdia civil li paren els peus i l'empresonen.
Cadatarda vaig amb l'Armengol a visitar-lo a la torre de la Ciutadella i ens passava missatges revolucionaris per que els publiquéssim però no ho fèiem, però a ell li fèiem creure que si i es va posar el pseudònim d'El Barricadero però no crear més problemes d'els que ja tenia. Nosaltres rèiem d'ell, per que es creia que era un heroi.
Un dia en Serrallonga va sortir de la presó i va visitar al'Armengol a casa seva. Li va demanar que li ensenyés les seves publicacions i aquest li posa l’excusa de que els té a casa d'un amic.
Capítol 2
Ens arriba la noticia de que en pare d'en Daniel Serrallonga, Don Ignasi Serrallonga, a mort.
Creiem que aquesta mort es conseqüència de l’empresonament del seu fill i dels disgustos que aquest li donava.
Després parlem amb el metge Giberga i ens explicaque Don Ignasi ja era boig i que per això s'havia suïcidat. Ens va explicar que tenia tres filles i que en vint anys només les havia vistes tres vegades per que creia que no eres filles d'ell. A més era de bona família i ho va deixar tot per una dona que creia que estimava.
Nosaltres no creiem res del que diu i pensem que el que hauria de fer-se una ullada al cap és ell per que s'inventa moltescoses.
Capítol 3
Estava de vacances amb el meu cosí quan vam pensar que estaria bé anar fins a Vilaniu a visitar a en Serrallonga, i si no el trobàvem al menys coneixeríem a les seves germanes. A casa seva semblava que no hi havia ningú i van pujar-hi (vestits de caçadors). Al despatx d'en Daniel vam trobar moltes fotos sobre el general Prim ( a ell sempre li havia agradar aquest personatge), quande sobte va arribar una dona que es va pensar que érem lladre i va començar a cridar com una boja, només se'm va ocórrer cridar els noms de les germanes per que vegessin que no érem lladres. Tothom es va tranquil·litzar i ens vam disculpar amb la família ja que era lògic que pensessin que érem lladres perquè anàvem amb armes de caça.
Quan tothom es va tranquil·litzar i vam anar cap a la sala ambl'Adela, que era molt guapa, atractiva i amable. Vam estar parlant d'en Daniel i l'Adela ens va dir que li agraden els nois com el seu germà però jo sé que només lo agrada la posició social que ell li dona.
Capítol 4
Quatre anys després de tot allò, ens vam tornar a trobar els tres ( jo, en Serrallonga i l'Armengol). Els vaig explicar que em casaré. En Daniel ens va explicar que tenia el títolde doctor, que va estar a Madrid i va conèixer en persona al general Prim i que el van assassinar... Estem una bona estona parlant de les novetats que han passat durant aquests quatre anys. Després de l'assassinat del General Prim en Serrallonga intenta descobrir la trama del crim.
Capítol 5
Aquella mateixa nit ens vam trobar amb en Giberga (el metge) i ens va explicar que en Serrallonga es vatornar encara més boig; que no sortia de la seva habitació si no era per menjar, que no parlava amb ningú... és va posar malalt de estar tots els dies tancats i el metge li va recomanar que sortís al carrer però no s'ho va prendre bé i va començar a cridar-li i insultar-lo, li deia que no sabia res de ciència que no sabia amb qui estava parlant... el metge se'n va anar i ens va explicar que tot...