La bogería

Amb aquesta novel·la Oller tancà el cicle que inicià amb Vilaniu i continuà amb La febre d'or, cicle que té com a precedent immediat la "comèdia total" segons els esquemes de Balzac. En totes tres,l'escenari és limitat a Barcelona i Vilaniu; alguns personatges reapareixen encara que s'hagin traslladat d'ambient i en totes tres, també, s'estableixen les relacions entre la ciutat i el camp.Estructura[modifica | modifica el codi]
La bogeria està formada per un total de 9 capítols que s'estructuren en tres blocs: el primer que va del primer al tercer capítol on es presenta el protagonista,Daniel Serrallonga; el segon que va del quart al sisè capítol on s'explica el procés d'alienació del mateix; i l'últim que va del setè al novè, on es mostren les conseqüències d'aquesta alienació.[2]Tema[modifica | modifica el codi]
La novel·la tracta com a tema principal i global la descripció i les conseqüències de la bogeria centrant-se en la malaltia i no en l'individu. Tot i així, esdesglossen altres temàtiques diferents al llarg dels capítols, entrellaçades en molts casos amb el tema principal.

Espai[modifica | modifica el codi]
L'acció es desenvolupa principalment a la ciutatde Barcelona, tanmateix, en el tercer capítol s'allunya del món urbà quan els personatges visiten el poble de Vilaniu (ciutat fictícia que hom suposa que fa referència a Valls). Malgrat això, també espresenten altres espais que prenen un paper important però sempre formen part d'un record. El marc general de la novel·la no es desenvolupa en una Barcelona genèrica, sinó que se centra en diferentsespais concrets de la ciutat comtal: "ja no vam parar fins a la rotonda que hi havia al fons d'aquell cafè, llavors un dels millors de Barcelona."[3] En el cas de Vilaniu, els paral·lelismes amb larealitat de Valls són bastant més ambigus, encara que també se'n troben: "[...] era al carrer de l'Església (un carreró estret, tortuós i fosc que feia baixada)."[4] Oller escrivia seguint els eixos...