La cel.lula

Les cèl·lules van ésser observades per primer cop pel polifacètic científic anglès Robert Hooke. El 1665 va publicar el seu llibre Micrographia en el qual hi exposava les seves observacions en unmicroscopi de la seva invenció. Entre d'altres coses que havia vist parlava d'uns petitíssims compartiments que havia trobat en una fina làmina de suro i que li recordaven les petites cel·les queconstrueixen les abelles en un rusc. Degut a això les va anomenar cèl·lules. Avui en dia sabem que el que Hooke va veure eren les parets cel·lulars del que havien estat cèl·lules vives quan formaven part del'escorça de l'arbre. La persona que més popularitat li va donar al microscopi va ésser l'holandès Antonie van Leeuwenhoek, un conserge que en les seves estones lliures es dedicava a pulir lents i amuntar-les en suports. Amb el seu microscopi el 1673 va observar els glòbuls de la sang, el 1674 va ser el primer en descobrir els primers éssers unicel·lulars, els protozous d'una bassa. Nou anys méstard va ser el primer en veure bacteris, en concret els de la seva boca.
Esquerre: Microscopi òptic modern
L'any 1833 Robert Brown va descobrir el nucli tot observant cèl·lules vegetals.
L'any 1838els alemanys Matthias J. Schleiden i Theodor Schwann van establir la Teoria cel·lular, que pot resumir-se en tres punts:

Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
La cèl·lula és la unitatanatòmica i funcional dels éssers vius.
Tota cèl·lula prové per divisió d'una altra cèl·lula.

A partir d'aquí els descobriments van venir un rere l'altre: el 1857 els mitocondris, el 1879 elcomportament dels cromosomes en la divisió cel·lular (mitosi), l'any 1897 el reticle endoplasmàtic, el 1898 l'aparell de Golgi, 1951 els lisosomes, l'any 1956 els ribosomes...


Tanmateix moltsd'aquests descobriments es van fer o van ésser ampliats a partir de la invenció del microscopi electrònic. Els microscopis òptics tenen limitacions físiques que no permeten aconseguir més que uns 1.500...