La ciencia y la política

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1733 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 16 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Robert Cacho Mancera
1er de sociologia
Marta Soler i Ramon Flecha

LA CIÈNCIA I LA POLÍTICA:

· Aquest llibre de Max Weber, està basat en com s’han, o s’haurian de percebre aquests dos macroàmbits d’estudi que tant han utilitzat gran quantitat dautors, per tenir una concepció més clara de la idea que han de tindre els subjectes que es volen dedicar a aquestes dues vessants. Podria dir queaquest llibre és una reflexió educativa per propagar a tots aquells que tenen vocació real per a la ciència o la política.

· El llibre es divideix en dos apartats, que són: La ciència com a vocació i professió, i La política com a vocació i professió, els quals desenvoluparé seguidament:

LA CIÈNCIA COM A VOCACIÓ I PROFESSIÓ:

- Aquesta primera part del llibre de Weber, es resumeix per seruna crítica de caire constructivista, per dir-ho d‘una manera positiva, de l’ús que en fan del coneixement d’aitals ciències, els docents, els catedràtics, ..., és a dir, de qualseol individu amb un coneixement específic reglat en la matèria a la que ens referim.
Comença per fer-nos saber les diferències que es donen respecte d’un jove acabat de llicenciar-se, o millor dit, d’un joveque acaba detreure’s la carrera a Alemanya, i d’un altre suposat jove que ha acabat la mateixa carrera a Estats Units.

Ens indica que el jove estadounidenc comença la seva professió amb la ciència, la majoria de cops d’una manera factible, amb un càrrec “d’assistent”, com un becari, el qual cobra un sou permanent, però n li garanteix la sea continuïtat, a la feina a excepció de que ompli les aules.
AAlemanya, surten amb el càrrec de “privatdozent” (després d’haver passat un examen pertanyent), el qual no comencen amb cap mena de retribució, però aquest càrrec ja no el pot perdre. Aquest privatdozent impartirà de bon principi, exclusivament le matèries de menys pes acàdemic als estudiants, i deixarà als professor amb més estudis i experiència, les assignatures més específiques i trasendentals.A partir d’aquí, comença el fenomen de la crítica de Weber davant el sistema de l’ensenyament en funció.
L’autor arriba a la conclusió de que un privatdozent i/o un assistent aconsegueixin un lloc directiu o una càtedra, és simplemet una qüestió d’atzar, com a conseqüència d’un defecte en la sel·lecció, i ens fa conscients que es pot ser un excel·lent alumne, però un professor inútil, i Weberafirmà que una de les raons bàsiques són degudes a la competitivitat de les universitats petites, per a poder crèixer en quant a número d’estudiants, sense tenir gaire en compte la qualitat del professorat.

Ens fa saber que de manera tradicional, les universitats exigeixen als individus un aprofundiment en recerca i docència, quan aquestes dues virtuts es converteixen en una casualitat trobar-lesen un mateix subjecte.

A continuació, Max Weber enllaça aquestes dues qualitats acabades de dir, recerca i docència, amb la passió, i diu que aqust és la condició prèvia de la inspiració, i que el treball juntament amb la passió, atreuen la pensada, la inspiracó d’arribar a conclusions determinades.

És interessant com ens fa conscients l’autor, de que les millors coses, no solament en eltreball científic, sinó de manera generalitzada a tots els àmbits, se’ns ocorre quan no les esperem, i no pas durant la cavil·lació o les hores d’escriptori, però remarca, que sense el temps emprat per les hores d’escriptori i de recerca apassionada, no atreuriem les pensades ni la inspiració, és com un cercle.

Més endavant ens dóna claus per saber com es forja aquesta passió entre els jovesd’avui dia, i ens informa qe la bae per triumfar en el treball científic i tots els aspectes els quals engloba, ho trobem en la “personalitat” i la “vivència”. La segona configura la primera, ja que són les sensacions i la manera de viure d’una determinada persona, i relaciona aquests dos conceptes tot dient que qui té mes personalitat en el terreny científic, és qui purament serveix la causa de la...
tracking img