La crisi de l’antic regi

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 14 (3287 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 5 de marzo de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Durant el primer terç del segle XIX es va produir a Espanya el pas de l’Antic Règim al
liberalisme. La crisi de l’Antic Règim s’ha d’emmarcar dins el context internacional del moment:
la revolució industrial a Gran Bretanya, la influència de les idees il·lustrades i les revolucions
polítiques en els Estats Units (1796) i en França (1789). A Espanya la substitució del vell ordre
polític nova ser sobtada, dins l’enfrontament entre el liberalisme i l’absolutisme es va mostrar
clarament la força de les tradicionals classes privilegiades i la feblesa de les forces liberals.
Fins el final del regnat de Ferran VII, el 1835, no s’hi va establir definitivament un règim polític
liberal. De tota manera, el canvi polític no va anar acompanyat d’un autèntic canvi social i
econòmic.1. LA GUERRA DEL FRANCÈS I L’OBRA DE LES CORTS DE CADIS.
1.1 El regnat de Carles IV (1788-1808).
El rei Carles IV accedí al tron espanyol l’any 1788, i immediatament es va veure
desbordat per la complexa situació creada per la Revolució Francesa (1789). Les possibilitats
de que s’estengués a Espanya la ideologia revolucionària van propiciar la congelació de totes
les reformesiniciades durant el regnat de Carles III i va apartar del govern als vells ministres
il·lustrats. Floridablanca va ser substituït per Aranda i aquest, al seu torn, per Manuel Godoy el
1792. Aquest va vacil·lar entre el temor a França i l’intent de pactar-hi per tal d’evitar
l’enfrontament amb el poderós exèrcit napoleònic. Finalment l’execució a la guillotina del rei
francès Lluís XVI el 1793va provocar la declaració de guerra a la república francesa. El
conflicte se saldà amb la derrota espanyola i l’acceptació de la pau mitjançant la signatura del
Tractat de Basilea (1795). A partir d’aquest moment Godoy optà per una estratègia d’aliances
i pactes amb França per tal de lluitar contra Anglaterra. Espanya va perdre la seva flota a la
Batalla de Trafalgar (1805) la qualcosa significà la impossibilitat de mantenir obert el comerç
amb les colònies americanes. El 1807 és signat un nou pacte amb França: el Tractat de
Fontainebleau pel qual es permetia a Napoleó i els seus exèrcits travessar el territori espanyol
per atacar Portugal, aliat d’Anglaterra. Aquest tractat, de fet, deixava les mans lliures a
Napoleó, ja emperador, per actuar elterritori espanyol.
1.2 La Guerra d’independència ( o del Francès) (1808-1814).
Aquesta guerra té un doble caràcter. D’una banda, és un episodi bèl·lic (resistència a
una ocupació exterior), però també constitueix el primer intent de revolució liberal a la història
d’Espanya. Això es deu a què la guerra suposà l’enfonsament de les institucions pròpies de la
monarquia absoluta espanyola il’aparició, a la zona resistent a la invasió, d’unes noves
institucions (Juntes, Corts de Cadis) i normes legals (Constitució de 1812) que descansaven
en principis liberals i que vulneraven els principis de l’absolutisme (sobirania reial d’origen diví,
concentració de poders en mans del monarca, inexistència d’una declaració de drets i llibertats,
etc.).
El motí d’Aranjuez i l’inici de laGuerra del Francès.
Després de l'ocupació de Portugal, un exèrcit francès, conduït per Murat, es dirigí a
Madrid. Davant d'això, la cort es traslladà a Aranjuez i Godoy aconseguí de convèncer Carles
IV de la necessitat que la família reial anés a Andalusia camí d'Amèrica. Aquesta decisió fou
aprofitada pels nobles partidaris de l'infant Ferran per promoure una revolta popular al palaud’Aranjuez (març 1808) La intenció era treure Godoy del poder i aconseguir la substitució del
rei pel seu fill. Godoy fou empresonat i destituït, i Carles IV abdicà (19 de març) en el seu fill,
Ferran VII. El nou monarca i el seu pare van demanar la mediació de Napoleó. Aquest els va
convocar a Baiona i va aconseguir arrencar les successives abdicacions de Ferran VII a favor
del seu pare...
tracking img