La cultura de la pobreza

L’antropologia neix de les preguntes que es fa la societat i és l’estudi de la diversitat. Es divideix en diferents branques:
-Antropologia física: Entén l’ésser humà com a procés evolutiu i analitza les poblacions humanes i la genètica
-Arqueologia
-Lingüística
-Antropologia cultural: “Estudia els orígens i història de les cultures de l’home, la seva evolució i desenvolupament,l’estructura i funcionament de les cultures humanes en tot lloc i temps.” (Beals-Heifer)
-Antropologia social: Pretén arribar a entendre i explicar la diversitat de la conducta humana mitjançant l’estudi comparatiu de les relacions i els processos socials en la més àmplia gama possible de societats” (Raimon Fieth)

Individu: L’estudia la Psicologia
Societat: L’estudia la Sociologia
Cultura:L’antropologia

Investigació quantitativa (lineal o deductiva)
Investigació qualitativa (circular)

Especialització geogràfica: Etnografia: estudi local
Especialització temàtica

Perspectiva holística: La importància del tot per sobre de la suma de les parts

Mètode: fer-ho amb “lògica”, ordre que depèn dels coneixements previs -> Teoria.
Tècnica: Eina

CRESWELL, John W. (1998): ResearchDesign, Thousand Oaks, Sage.
VELASCO, H i DIAZ DE RADA, A.(1987): La lógica de la investigación etnogràfica, Valladolid, Trutta.
Le Compte i Schonsul (1988)

Característiques de l’etnografia:
-Preocupació pel procés, no pel resultat o producte final.
-L’investigador s’involucra en un treball de camp, treballant en un escenari natural, interacció i relació directe amb les persones, escenarisnaturals, institucions.
-Es tendeix a l’ús de l’investigador com a element primari de la recol·lecció de dades
-Procés d’investigació bàsicament inductiu (contrast entre coneixement i pràctica).
-Investigació etnogràfica, essencialment descriptiva, ús de fonts de dades qualitatives i quantitatives.
-Té en compte el context, perspectiva holística.
-Ús del concepte de cultura com a lent, noetnocèntric.
-Escenari natural, sense provocar els fenòmens
-Relació personal, directe, amb els objectes d’estudi. Instrument humà. Observació participant. Investigació: participació (procés d’immersió), observació i entrevista / Documents.
-Reflexió de les perspectives dels participants, de les seves conductes. Perspectiva èmic (punt de vista natiu) i perspectiva ètic (punt de vista de l’antropòlegconformada per moltes èmic i altres disciplines)
-Intenta comprendre i no explicar els fenòmens: descripció
-Metodologia inductiva
-Tota conducta i creença es troba en un context temporal, sociopolític, cultural... Diacronisme i sincronisme (moment concret).

Sociologia: Ciència social de l’observat. Lévi-Strauss
Antropologia: Ciència social de l’observador. Neix quan entra en contacte amb ladiversitat.

-Perspectiva holista per a entendre la cultura, la part no es entesa sense el tot. Tenir en compte els aspectes comuns i diferenciats.
-Metodologia comparativa: generalització no tan sols des de la comparació sinó des de la diversitat. Relativisme per superar l’etnocentrisme.
-Aportació del concepte de cultura:
Tylor (evolucionisme social): “Cultura és tot aquell complex queinclou coneixements, creences, art, moral, lleis, costums i tota la sèrie de capacitats i hàbits que l’home adquireix en tant de membre d’una societat”: Cultura material i no material.
Visió humanista de cultura: general.
Etnocidi: Desaparició d’una ètnia (prohibir la llengua, costums)
Genocidi: Mort física
Aculturació: Procés de pèrdua cultural a través del contacte
Enculturació: Procésd’aprenentatge d’una cultura
Tradició: Connotació d’atemporalitat i d’identitat relacionat amb el folklore
Folklore: Activitats culturals d’una part de la població
Comunitat: Grup amb quelcom en comú que els unifica.

Hoebel (humanista), resultat de l’estudi de Kroeber, 1973: “La cultura és el sistema integrat de patrons de conducta apresos que són característics dels membres d’una societat,...