La Dictadura Franquista
Páginas: 16 (3828 palabras)
Publicado: 9 de noviembre de 2012
LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)
Realitzat per: Cintia Matíes Ponce.
1- EL RÈGIM DE FRANCO. BASES IDEOLÒGIQUES I SUPORTS
Després de véncer en la Guerra Civil, Franco va imposar a Espanya, des del 1939, un sistema polític dictatorial semblant als feixismes italià i alemany que, a diferència d’aquests, no va caure després de la Segona Guerra Mundial i es va mantindre fins a la seuamort el 1975.
L’EVOLUCIÓ DEL RÈGIM
En aquest espai de temps tan dilatat es poden distingir dues grans etapes:
* 1939-1959. Durant aquests anys es van implantar les bases del nou Estat. En l’interior, es va establir un sistema polític dictatorial que va reprimir qualsevol oposició i s’hi va practicar una política d’autarquia o autosuficiència econòmica. En l’exterior, Espanya va viure unaèpoca d’aïllament internacional.
* 1960-1975. Durant aquest període es va mantindre l’autoritarisme polític i va tindre lloc un destacat desenvolupament econòmic, un elevat creixement demogràfic i una millora general del nivell de vida de la societat, encara que a costa d’un notable increment de les desigualtats territorials i d’un empobriment cultural motivat per l’exili de destacatsintel·lectuals i artistes. Aquesta situació va originar la progressiva crisi del règim i l’augment de l’oposició interior i exterior.
ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS
Els fonaments ideològics del franquisme van ser:
* L’antiparlamentarisme i l’antiliberalisme. Aquestes idees es van prendre dels feixismes europeus, igual que algunes manifestacions externes, com l’emblema del jou i les fletxes, les caçons ila salutació feixista.
* L’anticomunisme. Va suposar una oposició radical a aquesta ideologia, que es va accentuar durant els anys de la guerra freda.
* El nacionalcatolicisme. L’Església va legitimar el règim franquista, en considerar la Guerra Civil com una <<croada>> contra l’ateisme marxista.
* El tradicionalisme espanyol. Considerava que el model històric que haviad’imitar-se era l’imperial de l’època dels Àustria.
* La defensa de la unitat de la pàtria. Va suposar l’abolició dels estatuts d’autonomia i la prohibició de qualsevol manifestació nacionalista.
* El militarisme. Es van fomentar els valors militars i patriòtics; eres freqüents les desfilades, l’exaltació de la bandera nacional i els himnes militars.
FRANCISCO FRANCO BEHAMONDE
FranciscoFranco Bahamonde (Ferrol, La Corunya, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) , conegut com Francisco Franco, el Cabdill, el Generalíssim o simplement Franco, va ser un militar i dictador espanyol, colpista integrant del pronunciament militar de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola.
Francisco Franco Bahamonde.
ELS SUPORTS POLÍTICS I SOCIALS
* Els suportspolítics del franquisme van ser la Falange, que es va encarregar del control social i de la propaganda ideològica; els militars, que van ocupar alts càrrecs en el règim; els catòlics, especialment els membres de l’Opus Dei; i els monàrquics, en els primers moments.
* Els suports socials van ser inicialment els terratinents, els empresaris industrials, els financers i els mitjans propietaris agrarisdel nord i centre peninsular.
Girón de Velasco, Pilar Primo de Rivera i altres membres de la Falange saludant en un acte en memòria a José Antonio Primo de Rivera.
2- L’EVOLUCIÓ POLÍTICA (1939-1975)
EL PERÍODE 1939-1959
El sistema polític: totalitarisme i <<democràcia orgànica>>
Acabada la guerra, el sistema polític va passar per dues etapes.
* El sistema totalitaries va imposar entre el 1939 i el 1942. Franco va concentrar la direcció de l’Estat i del Govern i el comandament suprem de l’Exèrcit; va intervindre en la legislació i es va admetre una única organització política, el Movimiento Nacional. Aquest estava format per un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, el sindicat vertical i tots els càrrecs públics.
Davant de la...
Realitzat per: Cintia Matíes Ponce.
1- EL RÈGIM DE FRANCO. BASES IDEOLÒGIQUES I SUPORTS
Després de véncer en la Guerra Civil, Franco va imposar a Espanya, des del 1939, un sistema polític dictatorial semblant als feixismes italià i alemany que, a diferència d’aquests, no va caure després de la Segona Guerra Mundial i es va mantindre fins a la seuamort el 1975.
L’EVOLUCIÓ DEL RÈGIM
En aquest espai de temps tan dilatat es poden distingir dues grans etapes:
* 1939-1959. Durant aquests anys es van implantar les bases del nou Estat. En l’interior, es va establir un sistema polític dictatorial que va reprimir qualsevol oposició i s’hi va practicar una política d’autarquia o autosuficiència econòmica. En l’exterior, Espanya va viure unaèpoca d’aïllament internacional.
* 1960-1975. Durant aquest període es va mantindre l’autoritarisme polític i va tindre lloc un destacat desenvolupament econòmic, un elevat creixement demogràfic i una millora general del nivell de vida de la societat, encara que a costa d’un notable increment de les desigualtats territorials i d’un empobriment cultural motivat per l’exili de destacatsintel·lectuals i artistes. Aquesta situació va originar la progressiva crisi del règim i l’augment de l’oposició interior i exterior.
ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS
Els fonaments ideològics del franquisme van ser:
* L’antiparlamentarisme i l’antiliberalisme. Aquestes idees es van prendre dels feixismes europeus, igual que algunes manifestacions externes, com l’emblema del jou i les fletxes, les caçons ila salutació feixista.
* L’anticomunisme. Va suposar una oposició radical a aquesta ideologia, que es va accentuar durant els anys de la guerra freda.
* El nacionalcatolicisme. L’Església va legitimar el règim franquista, en considerar la Guerra Civil com una <<croada>> contra l’ateisme marxista.
* El tradicionalisme espanyol. Considerava que el model històric que haviad’imitar-se era l’imperial de l’època dels Àustria.
* La defensa de la unitat de la pàtria. Va suposar l’abolició dels estatuts d’autonomia i la prohibició de qualsevol manifestació nacionalista.
* El militarisme. Es van fomentar els valors militars i patriòtics; eres freqüents les desfilades, l’exaltació de la bandera nacional i els himnes militars.
FRANCISCO FRANCO BEHAMONDE
FranciscoFranco Bahamonde (Ferrol, La Corunya, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) , conegut com Francisco Franco, el Cabdill, el Generalíssim o simplement Franco, va ser un militar i dictador espanyol, colpista integrant del pronunciament militar de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola.
Francisco Franco Bahamonde.
ELS SUPORTS POLÍTICS I SOCIALS
* Els suportspolítics del franquisme van ser la Falange, que es va encarregar del control social i de la propaganda ideològica; els militars, que van ocupar alts càrrecs en el règim; els catòlics, especialment els membres de l’Opus Dei; i els monàrquics, en els primers moments.
* Els suports socials van ser inicialment els terratinents, els empresaris industrials, els financers i els mitjans propietaris agrarisdel nord i centre peninsular.
Girón de Velasco, Pilar Primo de Rivera i altres membres de la Falange saludant en un acte en memòria a José Antonio Primo de Rivera.
2- L’EVOLUCIÓ POLÍTICA (1939-1975)
EL PERÍODE 1939-1959
El sistema polític: totalitarisme i <<democràcia orgànica>>
Acabada la guerra, el sistema polític va passar per dues etapes.
* El sistema totalitaries va imposar entre el 1939 i el 1942. Franco va concentrar la direcció de l’Estat i del Govern i el comandament suprem de l’Exèrcit; va intervindre en la legislació i es va admetre una única organització política, el Movimiento Nacional. Aquest estava format per un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, el sindicat vertical i tots els càrrecs públics.
Davant de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.