LA FRANÇE

REDACCIÓ DE SANT JORDI


Descobrint les meravelles del món

Va ser el dia de la festa de l'escola de l'any passat quan, passejant per Sarrià amb uns amics de l'escola, va sorgir de repent laidea de fer un viatge a París. París? -Vaig dir-, perquè fins aleshores, jo mai havia sortit d'Espanya. Sí que havia anat a diferents ciutats del estat, però mai no havia viatjat a un país estranger icom podeu imaginar, el desig era màxim. El temps va anar passant i el dia esperat per la meva ànima viatgera cada vegada era més a prop, fins que, el dia que durant 13 llurs anys vaig estar esperant,finalment va arribar. Ben clar està, que durant tota la nit no vaig poder dormir, però com vam haver de matinar molt, ja que el viatge d'anada i tornada va ser en cotxe, la nit se’m va fer prou curta.Varem estar viatjant durant gairebé 9 hores, de sol a sol, i en arribar i en sortir dels túnels que connectaven la perifèria amb la ciutat, la primera cosa que vaig distingir entre tota aquellaacumulació de sostres de cases, va ser la estructura que, de ben segur, és la que distingeix la ciutat de totes les altres, la que la fa única, la torre Eiffel. Jo tan sols l'havia vist en reportatges i enpel·lícules d'amor, d'aquí l’origen del sobrenom de la “ciutat de l'amor”, i em va semblar un monstre de ferro, que per una banda, transmet por, i per l'altra, bellesa. Primer de tot ens vamestablir a l'hotel, la Demeure, i seguidament ens vam dirigir al restaurant on tots els amics havíem quedat, era japonès, a mi personalment no m'entusiasma el menjar japonès, però sempre ha d'haver-hi unaprimera vegada, recordo que el menjar no em va desagradar. Després, varem marxar a donar un volt per la ciutat i a veure de més a prop la torre Eiffel, des del Trocader, definitivament em va captivar, iara més que abans des del cotxe, ja que tenia les llums que l’il·luminava i el seu far encès. Després, varem marxar cap a l'hotel a dormir. Ja no recordo l’ordre en el que vam anar visitant els...