La globalització

La globalització és un dels principals fenòmens de la segona modernitat. Aquesta debilita el poder de l’estat i les estructures estatals (BECK, 2006). Això provoca un nou escenari al canviar demodernitat, en el qual l’esquema del saber i el poder de Foucault s’ha de redirigir novament, perquè d’aquesta manera el poder torni a guanyar confiança entre la població i legitimitat en els governs. Unade les causes que han motivat la globalització és el desenvolupament de les tecnologies i la invenció de les xarxes socials. Paral·lelament les xarxes socials estan canviant la relació entre eldiscurs de la veritat i els mitjans de comunicació i unint les dues esferes.
Cada vegada és més evident la unió de l’esfera pública amb la privada en aquesta nova societat de xarxes amb la qual vivim.L’esfera pública, (HABERMAS, 1999), va aparèixer a França al segle XVII i s’atribuïa als lectors, espectadors i auditors que en aquella època s’entenien com la cort, l’aristocràcia urbana i la capasuperior de la burgesia, els quals es reunien per debatre sobre temes d’interès comú. I l’esfera privada feia referència a la vida privada de les persones, és a dir, la que es portava a terme en laintimitat, en les cases. Les noves xarxes socials que s’estan desenvolupant en el segle XXI estan provocant la unió d’aquest dos conceptes i creant una societat més cosmopolita. Això suposa que totes lespersones poden saber la vida personal d’altres, sense conviure en el mateix territori, les seves opinions i les seves creences. Conseqüentment, moltes de les opinions que aporten les persones a les xarxes,una gran quantitat de les quals no són racionals n’hi morals i estan exercit una gran influència sobre l’opinió pública global i alhora estan modificant la relació entre el discurs de la veritat iels mitjans de comunicació, a causa dels nous espais, personatges i límits. És a dir, afecta en tota l’esfera pública mundial, ja que gràcies a les xarxes socials i a les societats els estats són...