La industria tradicional de la olleria en la vall d'uixó.

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1632 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 27 de octubre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
L’OLLERIA

“EL SEC”
DE LA VALL D’UIXÓ

Artesania i tradició fins als nostres dies.

[pic]

Sociologia industrial i de l’empresa

Índex.

1. Significat d’oller

2. Evolució històrica

3. Factors que porten al canvi

4. Evolució cronològica

5. Relació d’antigues olleries a la Vall d’Uixó.

6. Les formes de l’olleria “El Sec”

7. El mercat centrat en l’olleria “El Sec”8. Opinió

9. Bibliografia.

[pic]

Columnes de fum dels forns els dia de cuita, anunciaven una forta tradició de treball ceràmic.

1. Significat d’oller.

Oller és a la Vall d’Uixó la persona que treballa l’argila per fer olles, porrons, cassoles, etc. És per tant sinònim de terrisser. El seu treball el porten a terme a l’olleria, l’obrador on es troben totes les ferramentes iinstal.lacions que li permeten fer les peces de fang, secar-les, envernissar-les i coure-les.

Una de les cites més antigues sobre l ‘existència d’ollers a la Vall d’Uixó, data de 1532 i parla “d’un forn d’obra de terra ubicat a Zeneta, un dels antics pobles de la Vall. Al S. XVII trobem diversos documents que ens parlen d’uns ollers que tenen “dos hornos de cocer ollas”

Antoni Josep Cavanilles, en elllibre Observaciones sobre la historia natural, geografica, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, publicat l’any 1795, comenta l’existència de “las fabricas de ollas i ladrillos, en las que se emplean quince familias” a la Vall d’Uixó.

[pic]

2. Evolució històrica.

Al llerg S. XX han arribat a comptabilitzar-se en este poble de la plana baixa al voltant de 18 olleries enels anys 20, de les quals actualment al 2009 en queden tres que mantenen encara la flama d’aquest ofici artesanal.

Antigament tenien competència amb Sagunt que tenia millor mercat, però van declinar progressivament, fins S. XVIII practicament va desapareixer, açò va portar anys d’esplendor a la Vall, que se van quedar amb els mercats dels saguntins.

La producció dels ollers es dedicaexclusivament a ceràmica de cuina, malgrat que en els darrers anys han tret al mercat noves peces com ara jocs de café, de té, etc. La seva producció es centra en dues tipologies, cassoles i porrons i olles i perols, que en el seu conjunt ells anomenen cassolam i perolam.

És tracta d’una ceràmica vidriada destinada a contindre aliments o per a preparar-los, tant al foc com al forn, que destaca per laseva sobrietat de línies i una ornamentació mínima o inexistent.

Peces rebien un nom atenent a la quantitat que en calia per omplir una taula, i, segons les taules, fer un jornal, perque en aquest ofici anaven a destall.
Amb perolam (segons el tamany): un jornal = 8 taules.

[pic]

Fins ben entrat S. XX els ollers de la Vall d’Uixó s’abastien de terra en mines del propi terme municipal.Fent-la circular per una sèrie de bases que tenien al corral de l’olleria, la refinaven i aconseguien l’argila.

Treballaven l’argila amb torns (que ells sempre han anomenat roda) moguts amb la força dels peus i una volta seques i envernissades les peces les coïen en forns de llenya.

3. Factors que porten al canvi.

1. Adaptació motors elèctrics als torns, trituradores terra i pastadores peral fang.

2. Substitució forns llenya per forns de propà o gas-oil.

3. El fang va deixar de fer-se a les olleries, i ara arriba quasi tot en pastilles.

4. Darrera adquisició, han estat motlles per fer cassoles, i el torn s’utilitza cada cop menys.

El decliu va començar segons els ollers, amb l’irrupció massiva del plàstic en la decada dels 40 i la forta competència interior i exterior,sent aquestos els principals factors que van afectar negativament a l’ofici.

Actualment han canviat algunes coses en l’ofici, molts ollers compren l’argila preparada, els torns s’han mecanitzat i la ceràmica es cou en forns de gas o gas-oil. Amb tot, però, l’essència de l’olleria, el treball ensenyat de pares a fills, es manté intacte en les mans d’aquestos artesans de la Vall d’Uixó.

4....
tracking img