La Llengua Catalana A Andorra

LA LLENGUA CATALANA A ANDORRA

LA LLEI
La llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial d'Andorra va ser aprovada el dia 16 de desembre de 1999 al Consell General.
Exposició de motius
La llengua catalana és la llengua pròpia del poble andorrà; per tant, és un dels
elements primordials que en defineixen la identitat. El nostre idioma constitueix un element fonamental de la nostra cultura,que com la resta del patrimoni que la integra, mereixen la màxima protecció que li puguin oferir els poders públics. El dinamisme de la societat andorrana moderna i el indubtable interès públic que té el fet de preservar l'ús de la nostra llengua en tots els àmbits, fan necessària la promulgació d'una Llei com la present.
El veïnatge amb dues llengües de gran abast demogràfic, la tradició del'ensenyament a Andorra en aquestes dues llengües, la incidència dels mitjans de comunicació de masses i, més modernament, la forta immigració vinculada al creixement de l'economia i de la societat andorranes en aquestes darreres dècades, poden arribar a posar en perill la vitalitat de la nostra llengua.
Com a llengua de l'Estat, i també com a vehicle d'expressió col·lectiva de la societat andorrana,el català n'ha de ser la llengua d'ús general. Aquest objectiu s'ha d'assolir amb un esperit de justícia, d'obertura i de respecte de les altres expressions lingüístiques.
La Llei no omet el dret i el deure que tenen les persones que no parlen la llengua oficial, de mantenir una relació d'integració lingüística amb Andorra. Aquesta relació s'ha de produir des de la conservació i també lapromoció dels seus valors culturals. Queda clar, doncs, que qualsevol altre grau més elevat d'integració lingüística que el que esmenta la Llei només pot ser resultat d'una opció plenament lliure de la persona, i no pot ser ni forçada ni tan sols induïda.
Finalment, la Llei també té en compte l'establiment de mecanismes de protecció i promoció de la variant del català pròpia d'Andorra, sense perjudici dela unitat de la llengua.
Títol preliminar
Article 1
Llengua oficial
La llengua oficial de l'Estat és el català.
Article 2
Objectius de la Llei
Aquesta Llei té per objecte el desenvolupament de l'article 2.1 de la Constitució amb les finalitats següents:
a) Garantir l'ús oficial del català.
b) Generalitzar el coneixement del català.
c) Declarar els drets lingüístics i establir-ne elsmecanismes de protecció.
d) Preservar i garantir l'ús general del català en tots els àmbits de rellevància pública, en l'ensenyament, en els mitjans de comunicació i en les activitats culturals, socials i esportives.
e) Estendre la consciència social sobre el fet que el català és un bagatge cultural indispensable per al manteniment de la identitat del país.
f) Vetllar pel patrimoni lingüísticandorrà.
Article 3
Drets lingüístics generals
Tothom té dret a ser atès i correspost en català en les seves relacions orals i escrites amb qualsevol administració pública i amb les entitats i els organismes que en depenen; amb els serveis sanitaris i els serveis socials, amb els professionals liberals i els col·legis que els agrupen, amb les associacions, amb les entitats esportives i amb lesorganitzacions empresarials, professionals i corporatives.
Article 4
Deures lingüístics generals
1. Tots els andorrans tenen el deure de conèixer la llengua catalana.
2. Tothom té el deure d'usar la llengua catalana en els casos previstos en aquesta Llei i en la resta de l'ordenament jurídic.
L'ÚS
El Principat d'Andorra, d'una extensió de 464 quilòmetres quadrats, amb una població que sobrepassaels 80.000 habitants, té com a única llengua oficial el català.
Per entendre la realitat lingüística andorrana cal tenir en compte la gran transformació del país des de la segona meitat de segle passat, que ha donat com a resultat un conjunt de població d'orígens i llengües molt variats: un exemple segurament únic en el seu entorn europeu.
El cas andorrà ofereix, a més, la particularitat que...