La memòria

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1547 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 10 de noviembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
LA MEMÒRIA 22/10/2010

Podem fer un intent de comprendre el concepte memòria com “Un acte psíquic que té per frunció la capacitat de guardar, retenir la información del objecte sigui concret o abstracte, i que permeti donar continuitat a la vida conscient, es a dir que la información es susceptible de ser evocada conscient o inconscientment a requeriment del nostre aparell psíquic”.En terminologia més mecanicista, la memòria es pot definir con “Un mecanisme de grabació, arxiu i clasificación de información, fent possible la seva posterior recuperació.”

La memòria entenent-la com una capacitat hem de considerar que també té característiques procesuals i per tant és un element dinàmic, actiu, fins el extrem que por arribarse a predre o pot aumentar.

Com capacitatintelectual i vinculada molt de prop al S.N.C., neocòrtex principalmente, dependrá de la quantitat neuronal, però també de cóm estàn conexionades. O sigui vinculada a la capacitat asociativa.

I també dir que avui en dia, pel progres en neurociències, sabem que la plasticitat neuronal permet crear vies de comunicación diferentes a les que están en acció, si cal. I el si cal (procés de selección) estàvinculat a la afectivitat, o millor al vincle que les persones podem establir ambs els objectes interioritzats.

Les teories de l’aprenentatge parlen d’aixó. Per aprendre cal prestar atenció, fer un exercici d’anotació (hens ho hem de dir) y fer un exercici d’abstracció. Tots tres son necesaris. El primer, perque la información a retenir ha de pasar pels sentits (que són selectius) i hem detenir interés pel que tenim davant. El segón perque si no interioritzem la información (la fem nostra, que és un acte voluntari) no es converteix en acte psíquic (percepció). I el tercer perque sense abstracción el aprenentatge sería un acte rudimentari. Necesitem dotar-lo de significat simbólic, com per exemple el concepte, que és genèric. D’aquesta manera la memòria també adopta un paper dinàmic.De vegades una técnica per recordar es vincularla a altres significants, paraules properes, etc, regles mnemotècniques, o més concretes, canviar-nos l’anell de dit.

Sembla ser que la capacitat d’evocar no depén directamente de la quantitat d’informació. Ho intentaré aclarar: si tractem la memòria com una capacitat estática, aquesta auría de tenir un màxim (com un bidó), pel contrari, s’observaque les persones més “informades” presenten una capacitat d’evocació més rica. Exemples…
En Canvi la pérdua de la memòria si está vinculada amb la pérdida neuronal. L’envelliment, i les malalties com la demència precoç o el alzheimer, la memòria es la capacitat que s’hi veu més afectada en un primer momento. Posteriorment veurem com aixó du a la pérdua del raciocini.

Tipus de memòria:
Podemfer clasificacions del tipus de memòria atenent-nos a diferents criteris: Sabem que la memòria té diferents graus de retenció temporal de la información. Dadas que ens proporciona, desapareixen amb el pas del temps. Una altra información ens costa més localitzar-la i no es tan exacta com era abans. Una altra, no solsament no és exacta, si no que podem notar que, en realitat, estem reconstruint unainformación a partir de pocas dadas, etc.
Així podem establir aquestes clasificacions:
1) Processus cognitius conscients
a) Memòria Instantànea. És la formada per tota información que és accesible voluntariamente en temps real.
Els tipus més comuns són:
• La información normal, com on són colocats els objectes, plats, endolls, etc.
• Els preconceptes, queconforman par del nostre carácter i personalitat.
• Els programes de resposta automàtica que es carregan en un curt espai de temps quan ens despertem. La memòria lingüística i d’altres.
• Programes de resposta automàtica especials, com el conduir o el que es dona en situacions de perill, però que tindrem acces quan s’hagin de fer servir.
• La memòria de treball, que...
tracking img