La ment material

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 9 (2041 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 7 de septiembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
LA MENT MATERIAL, DONALD DAVIDSON

Després de les teories sobre la natura de la ment que defensaven la possibilitat de reduir conceptes mentals a conceptes no mentals (com el conductisme lògic, el materialisme de la identitat o el funcionalisme) el monisme anòmal, insisteix en la impossibilitat de reducció de les propietats mentals a propietats no mentals; sent Donald Davidson un del seusrepresentants més importants.

El monisme anòmal és una forma de materialisme no reductiu i no eliminatiu, segons el qual tot fenomen mental particular és idèntic a un fenomen físic particular. Però, alhora, el monisme anòmal sosté que la classiificació dels éssers humans en termes de les seves propietats mentals i la seva classificació en termes de les seves propietats físiques no guarden caprelació sistemàtica.[1]
És així com podem explicar i predir els fenòmens físics que tenen lloc en un ésser humà, ja que un ésser humà és un sistema físic i s’ha sotemés a les lleis de la física. Però en el moment en què acceptem que un ésser humà té propietats mentals estem acceptant també que, els fenòmens mentals que succeeixen en ell van més enllà de la física i de la possibilitat de predicció.Així, el monisme anòmal constitueix un mode de reunir el determinisme físic i l’indeterminisme mental.

En La ment material, Davidson comença suponsant que tinguéssem més informació de la que disposem sobre el cervell i el sistema nerviós de l’ésser humà. Al mateix temps, suposa que fos possible descriure el funcionalisme del cervell i que el sistema nerviós dels ésser humans fos similar al d’unacomputadora. De tenir a mà tots aquests coneixements seríem capaços de construir a un homme machine a qui Davidson anomenarà Artet. Tant l’estructura física com el cervell d’Arte haurien sigut copiats del model humà i, per tant, el comportament del nostre home màquina tampoc seria tan distint al comportament que podríem observar en qualsevol humà. Així doncs, de no saber que Arte ha sigut construïtartificialment, no podríem saber-ho sols per la seva forma d’actuar.

A continuació, Davidson planteja la qüestió de si el coneixement que hem suposat ens donarà algunes claus per tal d’entendre la psicologia. En aquest punt, l’autor avança que aquest coneixement sobre la física no afectaria la psicologia tant com podria semblar-nos. No obstant, és evident que si la creació de l’homemàquina existira, afectaria d’alguna manera la psicologia. Però, en quin sentit influiria Arte?

Davidson considera que la creació d’Arte faria evident que el determinisme propi de la física no és incompatible amb l’aparença d’acció intencional, ja que el nostre home màquina seria lliure i voluntari, al menys en el nivell en què els éssers humans disposem de llibertat i voluntarietat. D’aquestamanera Arte demostraria que no eixsteix conflicte entre la física i la psicologia, tot i que comptem amb modes d’explicació diferents.
Davidson sosté, també, que la creació d’Arte constituiria un punt d’inflexió en la investigació en les ciències socials: saber amb precisió com opera el cervell humà afectaria l’estudi del somni, la percepció, la memòria… Però, encara que el coneixement assolit en uncamp d’investigació proper tinga influència en un altre camp d’investigació, aquest coneixement aconseguit en el primer camp no podem prendre’l com a coneixement propi del segon. I són aquests límits (els límits entre el que poden ensenyar-nos altres ciències sobre la psicologia) els que constitueixen l’objecte de l’exploració que Davidson es proposa realitzar al text.

Res d’allò que hemdit fins ara d’Arte, de les seves propietats físiques i del seu comportament, fa suposar que poguem identificar mecanismes físics específics amb estats i successos cognitius particulars. Per tant, Davidson afirma que, de moment, Arte no pot ensenyar-nos molt de psicologia i, per defensar aquesta idea, recorre al supòssit de que Arte fos punxat amb una agulla. En aquesta hipotètica situació...
tracking img