La narració

ELEMENTS I ESTRUCTURA

La narració és un tipus de discurs en
què un narrador explica uns fets reals o
ficticis d'un o diversos personatges, que
es desenvolupen al llarg d'un temps i
un espai.

El tret que caracteritza a la narració enfront d'altres tipus
de discurs, és que en ella els fets es disposen segons un
desenvolupament temporal.
SEQÜÈNCIA

FUNCIÓ DISCURSIVA

Situació inicial

Es parteixd´una situació estable.
Es presenten els personatges principals,
així com l´espai i l’època

Inici del conflicte

Inici de l´acció:
hi ha una acció que modifica la situació inicial

Conflicte

Un o diversos personatges desenvolupen
una sèrie d´accions per resoldre el
conflicte

Resolució
del conflicte

Anomenada així perquè és el resultat de les
accions precedents: s´aclareix tot.

Situaciófinal

Tornada a una situació estable

El narrador
 L´acció
 Els personatges
 El marc narratiu


Selecciona els fets.
 Els
presenta
d´una
manera
determinada segons li convingui.
 Ordena els fets.
 Caracteritza els personatges.
 Guia el transcurs de l´acció.


El narrador pot adoptar diferents punts de
vista i explicar la història en primera o
tercera persona:
◦ Narració en primera persona:narrador intern.
◦ Narració en tercera persona: narrador extern.
A més a més, hi pot haver la narració en segona
persona (poc freqüent).

a) Narrador protagonista. Probablement

la
més freqüent sigui la tècnica
autobiogràfica, en la qual el narrador i el
protagonista s´identifiquen i es limita la
perspectiva a allò que el propi narrador
protagonista observa.
L’illa del tresor.

b) El narradortestimoni és un
personatge secundari que parla en
primera persona des de dins del relat,
però no per contar la seva pròpia història,
sinó la del protagonista.
No era el hombre más honesto ni el más piadoso, pero era un
hombre valiente. Se llamaba Diego Alatriste y Tenorio, y había
luchado como soldado en los tercios viejos de en las guerras de
Flandes. Cuando yo lo conocí malvivía en Madrid…
Arturoy Carlota Pérez Reverte
El capitán Alatriste

c)
El monòleg interior consisteix en
reproduir
en primera persona els
pensaments d´un personatge tal com
brotarien de la seva conciència, barrejant
records amb raonaments i associacions
espontànies en aparent desordre.
La Jacobina juga al meu costat amb un obrellaunes lluent… Em
mira i em toca el cap… Ara tinc cap ? Vull cridar, però no puc.
Vulldir-li que no ho faci, però ella em somriu amb l'obrellaunes a
una mà. Està disposada a saber-ho i jo no li ho puc impedir…
Titus, bonic, em deixes mirar el teu cuc de la memòria?… Sí?
Abracadabra, Miquel Obiols

La narració en segona persona no és
molt freqüent. El personatge desdobla la
seva personalitat i parla amb sí mateix
com si ho fes amb un altre.
En aquel hospital anónimo de la anónima ydilatada ciudad,
durante largas noches en vela y su silencio puntuado con toses y
con ayes, habías vuelto a la vida horro de pasado como de futuro,
extraño y ajeno a ti mismo, dúctil, maleable, sin patria, sin hogar,
sin amigos, puro presente incierto, nacido a tus treinta y dos años
Álvaro Mendiola a secas, sin señas de identidad .
Juan Goytisolo
Señas de identidad

a) El narrador omniscient coneixtot
sobre els seus personatges (pensaments,
sentiments ...). En molts casos jutja i valora
la història, de manera que orienta el lector
en la interpretació dels fets i personatges .

Això era tot. I ja no estava segur que li hagués passat.
Incidents així mai no duien a res. L’únic que feien era
manetnir-li viva la creença o l’esperança que alytres, a més
d’ell, també eren enemics del Partit.Potser eren certs,
després d etot, els rumors sonre gran conspiracions
clandestines `[…] Hi havia dies que ho creia.
1984, George Orwell

b)

El narrador objectiu adopta una postura

neutra i només explica els aspectes externs, els
que observa des de fora. Reflecteix conductes
humanes però no les jutja, ja que no posseeix un
saber absolut. La profunditat psicològica dels
personatges s'expressa a...