La Pràctica Psicomotriu

LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU: UNA RESPOSTA ALS REPTES EDUCATIUS
V SEMINARI INTERNACIONAL














CONFERÈNCIA INAUGURAL. Ensenyar o aprendre? L’acte pedagògic a l’escola infantil, una reflexió des de la Pràctica Psicomotriu.
M. Ángeles Cremades




La M. Ángeles inicià la conferència inaugural amb aquest dit: “los árboles no nos dejan ver el bosque”. Realment, n’haviasentit de semblants però no aquesta, em va cridar l’atenció i vaig pensar amb tot allò que estava dient. Què passa si els arbres no em deixen veure el bosc? Sempre intentaré trobar alguna oportunitat a l’obstacle que em trobi, explorant, trepant… no quedar-se aturat, obrir camins, és qüestió d’actituds. Nosaltres som tot allò que fem.

Va començar a fer una petita reflexió sobre els conceptesd’ensenyar i aprendre, dos grans conceptes que sempre van units i que no es dóna un sense l’altra. El que em va recordar i cal fer-ho ja que és molt important, és que no té perquè haver aprenentatge sempre en segon lloc, és a dir, és pot aprendre sense un mediador, sense un subjecte que ensenyi. De fet, a la pràctica psicomotriu a vegades hi haurà un mediador però moltes vegades el/la mestre/a nofarà cap tipus d’intervenció deixant que l’infant experimenti i deixi aflorir l’aprenentatge i afavorint el desenvolupament integral de l’infant. Com diu Cremades (2012), “la pràctica psicomotriu és capaç de transformar a les persones”.

Més endavant, fa referència a l’acte pedagògic que, segons Marta Souto,” es la relación o relaciones que se establecen entre el enseñante, el enseñado, elcontenido y el contexto, en una interacción dialéctica, cognocitiva, afectiva y social” amb unes característiques determinades com ara la creació d’un vincle, és a dir, no és una coincidència, sorgeix en un context sociocultural i en un temps històric- social, des d’un temps històric social i des de temps històrics personals i és una relació concreta, un escenari imaginari entre d’altres.Seguidament, va fer referència a FER i COMPRENDRE, és a dir, què hem de fer, ho fem bé? Necessitem fer per sentir-mos professionals sent aquesta inquietud cada vegada menor en l’etapa infantil. Cal evitar la mecanització del fer i entendre i comprendre el perquè de les coses, l’essència, el que fan els infants ja que hi ha una sensació de la manca d’un abecedari o codi per explicar alguna cosa ques’escapa a la intel·ligència lògica. Això a part de passar en l’educació passa a la societat en general, però cal tenir en compte que en el sector de l’educació tenim en joc els petits, els futurs joves, les futures famílies, les noves generacions…

Són interessants els moments clau a nivell psicomotor, ja que segons el seu desenvolupament, serà la manera de veure el món de l’infant. Aquestsmoments clau com l’equilibri, la continuitat de sí, l’accés al món simbòlic, el llenguatge, el control d’esfínters… Doncs és important que entenguem les pors en relació al desenvolupament postural, el sentiment d’equilibri que fa de l’exploració i de la confiança, interpretar l’omplir i el buidar, llençar les coses… no com per fastidiar els adults, sinó com una manera de donar a entendre el seumalestar al món. És a dir, l’infant passa per una sèrie d’etapes que cal conèixer per tal de poder acompanyar-lo i poder satisfer les seves necessitats i ajudar en el desenvolupament de les seves capacitats i competències. Tothom pot entendre que hi ha una evolució determinada dels infants però no és tothom que sap el perquè de totes aquelles petites coses que fan, què senten si pugen escales, siestan damunt una xarxa, si es fan un massatge amb un globus, si es fiquen dins un dau gegant de fusta… Tot el que sigui experimentar amb el seu cos i explorar una nova realitat per a ells/es.

Però per tot això cal tenir en compte, a més de l’educador i l’educand, el context, és a dir, l’ambient. Un ambient ric, estimulant on es té cura de l’acollida, l’escolta, la comprensió, la confiança...