La pàtria

BONAVENTURA CARLES ARIBAU
La pàtria
Bonaventura Carles Aribau i Farriols va escriure aquest poema a Madrid per a felicitar al
banquer Gaspar de Remisa. És un cant d´enyorança de Catalunya i d´exaltació de la llengua. Va
ser considerat com l´iniciador del Romanticisme català i del fenomen de “La Renaixença”. El
poema està dividit en sis estrofes de vuit versos.
1a. Part -> Aribau lamenta lapèrdua per sempre, de la llengua catalana. Un comiat d’una
pàtria entesa com a llengua. L’evocació de la pàtria es fa com el d’un paisatge. Aquesta opció
prengué força amb el Romanticisme.
2a. Part -> Deixa clar que la llengua ha desaparegut del món literari. Explica què podia haver
estat i no és la llengua catalana. Aribau recorda la seva infantesa a Catalunya amb enyorança i
es mostraorgullós de ser català.

Bonaventura Carles Aribau va escriure aquest poema quan es trobava a Madrid, treballant per
al banquer català Gaspar de Remisa (1),també a Madrid. Va voler oferir-li pel seu sant, la
diada de Reis de 1832 i va voler que el tema girés entorn la pròpia llengua i l'enyorança de la
pàtria, vista des de Madrid com a llunyana, com si fos des de l'"exili".
"Al manuscritautògraf, els versos es distribueixen en estrofes tancades de quatre, que pel
joc constant de rimes cal interpretar, però, en grups de dues, en forma d'octava castellana ,
usada per Iriarte i Moratín, i en què Aribau incorpora l'alexandrí" (2).
Els temes que presenta degueren ser la causa que el poema es publiqués el 24 d'agost de 1833
"El Vapor" , presentat "con el patriótico orgullo con quepresentaria un escocés los versos de
sir Walter Scott a los habitantes de su país" (3)
El poema és el més important dels que va escriure, perquè la resta de la seva obra es
considera d'escàs relleu, i és breu i circumstancial. Tot i això, Aribau fou ajudat, en la seva
redacció, pel comediògraf Renart i Arús , a petició seva, per carta (4). Tingué gran èxit
després de la seva publicació i fou lloat pertots els grups i tendències de la Renaixença del
moment, tant conservadors com liberals.
Pel que fa a la comprensió del text, cal subratllar les següents coses: la "tomba del jueu" és
Montjuïc; i la "mallorquina nau" és l'illa de Mallorca. La llengua llemosina o el llemosí, citat
tantes vegades, és el nom de la llengua catalana. Pels autors de la Renaixença , eren termes
equivalents, tot ique avui sabem que el llemosí és el dialecte occità de Llemotges, i que no
té res a veure amb el català.En tot cas, la confusió prové de l'època dels trobadors: els autors
de la Renaixença creien que la llengua dels trobadors medievals era català antic (llemosí).
El tema general del poema és l'enyor de la pàtria i de la llengua, com a representant de la
pàtria. L'estructura del tema, pel que faa cada octava, és la següent:
Les dues primeres octaves parlen de l'enyor
de la terra.
Les tres següents octaves parlen de la
llengua.
La darrera octava serveix per a fer
l'homenatge al patró.

Mètricament parlant, el poema té 6 octaves reials, de 8 versos alexandrins (12 síl.labes) amb
cesura 6+6 i amb els dos hemistiquis masculins . La rima és consonant, masculina i femenina.
il'estructura és ABBA ACCA- DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO,
una estructura creuada, que manté la mateixa rima en les posicions 1a, 4a, 5a, i 8a de cada
octava.
Conté molts elements propis del Romanticisme: la lira abandonada (aquest instrument
musical és símbol de la poesia des dels Psalms de la Bíblia ), la identificació del paisatge amb
la problemàtica personal, el fato destí perseguidor, l'enyor de la pàtria perduda (que ja
apareix en Schiller i Novalis). En tot cas, és de destacar el concepte de pàtria d'Aribau, que
no es correspon amb Espanya sinó amb Catalunya.
Comença, l'oda, fent un repàs a la geografia de tota Catalunya, si més no, la simbòlica:
prenent com a leit-motiv el de moltes cançons populars i el de "Els promesos" d'Alessandro
Manzoni:...