La Segona Republica Espanyola

La Segona República Espanyola va ser l'estat democràtic i republicà que va existir a Espanya en el període que abasta des del 14 d'abril de 1931, data de proclamació de la mateixa i de la sortida d'Espanya del rei Alfonso XIII, al 1 d'abril de 1939, data de la victòria definitiva del bàndol insurgente en la Guerra Civil Espanyola que va seguir al cop d'estat del 17 de juliol de 1936.Principio del formulario
El segon intent republicà en la Història d'Espanya va néixer el 14 d'abril de 1931 i es va perllongar una vegada derrotats els seus defensors en la Guerra Civil, el 1 d'abril de 1939.

Durant aquests vuit anys, es van succeir diversos períodes de diferent signe polític i un conflicte armat que va enfrontar als espanyols i que va sepultar per a sempre la República.
Laderrota dels partits monàrquics en les principals ciutats del país en les eleccions de 1931 va provocar la renúncia d'Alfonso XIII a la prefectura de l'Estat i el seu exili del país. Era la conseqüència última d'un fort sentiment republicà que s'havia vingut manifestant en els últims anys per mitjà de cops d'estat i resultats electorals.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va precipitar eldesprestigio del rei fins al punt que la victòria republicana en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 li va fer exiliar-se del país. L'endemà passat, es proclamava la II República espanyola.

De 1931 a 1933 es va desenvolupar el que s'ha vingut a cridar el “Bienni Progressista” o “Esquerrà”, a causa del color polític dels seus governants per aquell temps.
Niceto Alcalá Zamora vaassumir la presidència de la República i Manuel Azaña, la del govern. S'iniciava llavors un prolífic període de reformes a tots els nivells, que van quedar reflectides en la Constitució de 1931.
Les seves conseqüències no van trigar a aparèixer, tant per als votants d'un o altre signe.Un sentiment anticlerical que regnava en algunes capes de la societat espanyola va provocar una gran onada d'atacsfísics a l'Església, on hi van haver cremes de convents i parròquies.
Altra qüestió important va ser la reforma militar portava a terme per Azaña. Entre altres punts, s'instava al retir dels militars que no juressin fidelitat a la República, a la motorización de la cavalleria o al tancament de l'Acadèmia militar de Saragossa (en aquells moments, dirigida per Francisco Franco). Molts militars novan estar d'acord amb aquestes mesures, el que més tard els duria a actuar. La reforma agrària va ser,el punt feble de la República, va resultar un veritable fracàs. La intenció primera va ser la distribució de terres i rendes entre els camperols; per a això, es van dictar algunes expropiacions a grans terratenientes.
Però la nul·la col·laboració d'aquests va donar al trast amb la mesura. Amés, amb l'arribada al poder dels partits de dretes és 1933, aquestes expropiacions es van anul·lar, pel que la reforma va acabar en un intencionat intent, però no en una realitat palpable. La qüestió dels nacionalismes sí va suposar un triomf per a aquelles regions àvides d'això. Va ser el cas de Catalunya. En 1932 es va aprovar un Estatut d'Autonomia i es restaurava la Generalitat, abolida en 1714,i el govern de la qual va presidir Francesc Macià. El seu exemple va ser seguit per altres regions, com el País Basc, Galícia o Andalusia, amb sort dispar, ja que en el període republicà només seria la primera qui gaudís d'altre Estatut. La reacció dels conservadors a totes les mesures de la República no va trigar a arribar. En 1932, el general José Sanjurjo va portar a terme un aixecament encontra del sistema, que va fracassar i va acabar amb la seva condemna a l'exili a Portugal. No obstant això, un any després es va produir un tràgic succés que va acabar amb el prestigi del govern, precipitant la convocatòria d'eleccions. En la localitat de Cases Velles (Cadis), un aixecament anarquista en contra d'algunes mesures de la reforma agrària va anar brutalment reprimit. Aquesta mesura...