La segunda generación de inmigrantes

1. INRTRODUCCIÓ

Tot i què la condició d’immigrant és sempre temporal i va associada al procés migratori, des de la sortida del país d’origen fins l’establiment final a la societat de destí, el concepte d’immigrants al nostre país,es manté durant més temps, acompanyant a la persona al llarg de la seva vida en el país d’acollida. Aquesta separació i distinció feta per part de la poblaciómajoritària és problemàtica en tant que marca i segrega les persones que no tenen les característiques tradicionalment associades a una persona catalana o espanyola. I aquesta segregació implica una no inclusió i no acceptació de l’altre com un ciutadà més. Aquest fet no afavoreix a la cohesió social, i la situació es reprodueix, esdevenint un nou procés d’exclusió quan aquesta separació entre “ells inosaltres”, entre autòctons i estrangers basada en el fet de tenir un color de pell, una llengua o una religió diferent, s’aplica a persones que han nascut aquí, que han crescut aquí: els fills i filles de persones immigrades, els mal anomenats immigrants de segona generació. Què fa que es consideri immigrant persones que mai no van immigrar? Què comparteixen els immigrants de segona generació ambels de la primera, i quina diferència hi ha entre ells? Quant temps s’ha de residir en un país per deixar de ser un/una immigrant? García Borrego (2003). ACLARIMENTS Quan parlem de “segona generació d’immigrants” en referim a un col·lectiu, que des de la visió etnocentrisme és homogeneïtzat, però que en la realitat estem agrupant realitats completament diferents entre ells. Ells no són una “classesocial” la seva problemàtica és diversa i diferenciada, només tenen en comú haver quedat exclosos, però cadascun d’ells carrega amb la seva història personal. Al llarg del treball i anàlisi em refereixo a aquests fills i filles d’immigrants com a “segona generació” per la necessitat d’agrupar el fenomen en un terme, tot i estar d’acord en què no són un col·lectiu si no realitats diverses enprocessos d’exclusió. En algunes ocasions utilitzo només el gènere masculí, tot i que intento referència els dos sexes. Ho justifico amb l’educació que he rebut i amb que opino que la lectura pot esdevenir feixuga repetint cada cop ells i elles. El treball s’estructura en tres parts: una primera d’anàlisi de la realitat d’aquests joves i de com son exclosos a partir de l’estructura social. Una segonapart on treballa el seu procés en la 1

formació de la identitat i la problemàtica que comporta en la nostra societat la doble vinculació. I una tercera part prepositiva que gira entorn la política i l’educació inclusiva. En el treball no hi ha un apartat de conclusions ja que durant tot el treball i sobretot en la última part, es basa en reflexions a partir de la informació obtinguda. Unesconclusions seria la repetició de tot el que he anat parlant durant l’anàlisi.

2. LA SEGONA GENERACIÓ Hi ha hagut un gran creixement en nombre de fills i filles de persones emigrades extracomunitàries a Catalunya, i aquest fet és el focus d’atenció tant per a la investigació com per a la pràctica educativa. Els fills i filles d’immigrants són els veritables receptors de les polítiques educatives.Aquesta segona generació presenta problemàtiques inclús més complexes que les dels seus pares. (Juliano, 1997). Mentre els adults immigrants han realitzat una opció individual, tot i que per motius majoritàriament econòmics, tenen un àmbit de refugi en els records i valors de cultura d’origen, en canvi els fills i filles que han nascut en la migració o que han arribat sent molt petits tenen les sevesexperiències vitals en la societat de acollida. Les seves activitats quotidianes, experiències, procés escolar, afectes, amistats, records, expectatives i possibilitats de promoció estan vinculades directament a la seva interacció amb la societat en la que viuen. Ells i elles es senten igual que els nens i nenes que els envolten, i ser etiquetats com a diferents els pot col·locar en una...