La Tempesta - Arturo Juan de Padilla

La tempesta
















Epíleg
M’agrada com comença la història, amb acció i intriga. De moment m’agrada.

Capítol 1
Avui en dia hi ha noies que es vesteixen veritablement com dones del carrer i no trobo normal que amb quinze anys es vagi ensenyant el cul i els pits, tampoc cal anar com una monja, però hi ha uns límits.
Jo als meus pares no els hi parlo així ni debroma, s’ha de tenir un respecte mínim per tenir una convivència còmode amb ells.
La Pitó em sembla un recurs de l’escriptor molt simple com per a que el considerin tan bon literari, ja que es molt bàsic que el protagonista hagi de tenir l’antagonista.
És una ximpleria el que li diu la Nahara a la seva mare de que li té enveja perquè ella és jove i prima, em sembla massa exagerada i molt cruel ambella.
Jo crec que odia a la seva mare perquè la culpa de que ja no estigui el pare, però no crec que hagi de pensar això perquè mai és així la situació real de la partida del pare.

Capítol 2
Em sembla molt maco que es porti tan bé amb l’Ahmed, això vol dir que no es racista ni res, a més, l’Ahmed fa molt bé d’intentar acabar l’educació obligatòria per aspirar a un treball millor.
El joc de lapaella és una ximpleria, bàsicament perquè als professors no els hi donaria un atac de nervis i només faria que els castiguessin a tots.
A tots llocs ens trobarem a nois com l’Oriol, i em sembla molt bé que no li balli l’aigua per ser més ben plantat que els altres.
Es molt surrealista el recolzament que té la Nahara amb la professora d’Anglès, dubto que en una classe pugui arribar a passaraixò.

Capítol 3
En Sergi em sembla un nen insuportable però molt intel·ligent per a l’edat que té.
No entenc com una mare i una filla poden estar 8 anys sense donar-se un petó per molt que la filla no la suporti. Segurament no se’n fan de petons des de que va marxar el seu pare.

Capítol 4
El que li passa a la Nahara a l’amfiteatre és per alguna cosa que li va passar al passat, què deu ser?Capítol 5
Amb quinze anys una noia o un noi no es poden fer un tatuatge, perquè no són conscients del que es fiquen al cos i que duren per a tota la vida.
Els testimoni de Jehovà són sempre molt respectuosos i amables, sempre m’han caigut bé, però també són pesats fins al punt de ficar-se a la vida dels demés esperant ajudar-los quan no els coneixen de res

Capítol 6
El comentari de la Pitócrec que està totalment fora de lloc, per a certs temes s’ha de tenir un mínim de respecte, encara que aquesta persona et caigui molt malament, i crec que la baralla era inevitable, jo en la situació de la Nahara hagués fet exactament el mateix i és normal que tingui conseqüències com amonestacions i expulsions.
En la situació de la Isabel s’ha de denunciar sí o sí contra els fills quemaltracten o peguen als seus pares, per molt afecte o compassió que es tingui per ells, perquè poden arribar a fer mal i quan siguin adults la relació es ressentiria molt.

Capítol 7
Em sembla una bajanada que es barallin per la popularitat a l’institut, cosa que desapareix quan te’n vas de l’institut i no et serveix de res a la vida.
Els comentaris de la Pitó es passen de marró fosc, no s’ha de parlarde coses tan importants a la lleugera.
Segur que la laura és la seva germana i que també va morir ofegada amb el seu pare.

Capítol 8
Em sembla bé que la tieta intenti fer-li un toc d’atenció a la Nahara perquè es comporti amb la seva mare, encara que potser d’això se n’hauria d’ocupar la seva mare i tenir una conversa tranquil·lament amb la seva filla.
Suposo que la Nahara se sent rebutjadaper la seva mare perquè va intentar salvar a la seva germana en comptes de a ella, pel que he llegit.

Capítol 9
Em pregunto de qui poden ser les trucades en ocult que li arriben a la Nahara.



Capítol 10
Jo abans de quedar-me dormint al parc hagués tornat a casa o hagués anat a casa de la meva amiga, però quedar-me a un banc com una indigent ni de broma.
El millor que pot haver és...