La Xocolata a la Barcelona del 1700
Páginas: 2 (325 palabras)
Publicado: 23 de febrero de 2015
La xocolata a la Barcelona del 1700
A la Barcelona del segle 1700 que el jaciment arqueològic i l’exposició permanent del Born Centre Cultural testimonien, va prendre una gran importància enla vida quotidiana la xocolata.
En l’últim quart del segle XVII, les adrogueries de la ciutat es van obrir decididament a incorporar els nous productes que tenien els seus orígens en altrescontinents i que, des del segle anterior, havien anat important-se a Europa.
El que més va arrelar fou la xocolata, que després d’assolir un alt grau de consideració social entre l’aristocràciaeuropea com a article refinat que endolcia el paladar, es va propagar com un producte de consum força quotidià entre el conjunt de la població.
Ja de l’any 1681 es té constància d’un fetil•lustratiu de l’arrelament de la xocolata, el consum de la qual s’havia popularitzat tant, que el bisbe de Barcelona va prohibir que se’n mengés dintre de les esglésies.
L’extensa varietat de sucres quea través del port de Barcelona s’importaven i es comercialitzaven va fer possible que la xocolata esdevingués la base de mil i una barreges dolces.
_________________________________Elaborada bàsicament a partir d’una barreja de cacau mòlt, sucre i canyella, s’hi podia afegir vainilla, essència d’ambre, gingebre. La xocolata es combinava amb tot, com ho prova el fet que en algun casfins i tot s’amania amb pebre.
El seu procés d’elaboració i el seu consum donaren origen a uns estris determinats, com ara les xicres o tassetes per prendre-la, que sovint encaixaven en unplat o marcelina, en el centre del qual hi havia un receptacle per subjectar-les.
A les restes del jaciment arqueològic del Born corresponents a la on vivien Joan Kies i Arnold de Jager, cònsolsd’Holanda a Catalunya, s’hi va trobar un interessant conjunt de xicres finament decorades a imitació de la porcellana xinesa, produïdes als centres terrissers de Savona i Albisola.
font:...
A la Barcelona del segle 1700 que el jaciment arqueològic i l’exposició permanent del Born Centre Cultural testimonien, va prendre una gran importància enla vida quotidiana la xocolata.
En l’últim quart del segle XVII, les adrogueries de la ciutat es van obrir decididament a incorporar els nous productes que tenien els seus orígens en altrescontinents i que, des del segle anterior, havien anat important-se a Europa.
El que més va arrelar fou la xocolata, que després d’assolir un alt grau de consideració social entre l’aristocràciaeuropea com a article refinat que endolcia el paladar, es va propagar com un producte de consum força quotidià entre el conjunt de la població.
Ja de l’any 1681 es té constància d’un fetil•lustratiu de l’arrelament de la xocolata, el consum de la qual s’havia popularitzat tant, que el bisbe de Barcelona va prohibir que se’n mengés dintre de les esglésies.
L’extensa varietat de sucres quea través del port de Barcelona s’importaven i es comercialitzaven va fer possible que la xocolata esdevingués la base de mil i una barreges dolces.
_________________________________Elaborada bàsicament a partir d’una barreja de cacau mòlt, sucre i canyella, s’hi podia afegir vainilla, essència d’ambre, gingebre. La xocolata es combinava amb tot, com ho prova el fet que en algun casfins i tot s’amania amb pebre.
El seu procés d’elaboració i el seu consum donaren origen a uns estris determinats, com ara les xicres o tassetes per prendre-la, que sovint encaixaven en unplat o marcelina, en el centre del qual hi havia un receptacle per subjectar-les.
A les restes del jaciment arqueològic del Born corresponents a la on vivien Joan Kies i Arnold de Jager, cònsolsd’Holanda a Catalunya, s’hi va trobar un interessant conjunt de xicres finament decorades a imitació de la porcellana xinesa, produïdes als centres terrissers de Savona i Albisola.
font:...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.