Laberints, jardins i madales

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 49 (12212 palabras )
  • Descarga(s) : 50
  • Publicado : 10 de octubre de 2009
Leer documento completo
Vista previa del texto
LABERINTS, JARDINS, IANTRES I MANDALES

MANDALES I IANTRES
Mandala és una paraula sànscrita, llengua clàssica de l’ Índia i un llenguatge litúrgic de l’hinduisme, el budisme i el jainisme, introduïda a Occident pel psiquiatra suís C. G. Jung, que al·ludeix tant al cercle com al seu centre. Està composta per manda que significa “essència” i el sufix la qual pot traduir-se com “concreció” o“contenidor”. Literalment, mandala seria “concreció de l'essència en si”, o “contenidor de l'essència”. El cercle suggereix totalitat, unitat, úter, plenitut i eternitat. Jung recorre a la imatge del mandala com representació simbòlica de la ment. Per a ell, el centre és l'expressió arquetípica del Sí Mateix, l'essència; les formes rodones del mandala simbolitzen la integritat natural, mentre que laforma cuadrangular representa la presa de consciència de tal integritat. El creixement cap a la totalitat i integració duu a la unitat harmoniosa de la personalitat amb el Sí Mateix, que actua com principi ordinador central. Les formes mandálicas són arquetípiques. Els arquetips són idees primordials o modalitats de percepció heretades, innates, comunes a tota la humanitat, i que s'expressen através de les imatges arquetípiques. Es troben en l’inconcient de totes les persones i, com a tals, apareixen en els somnis, fantasies, dissenys i rituals, sense importar l'edat o la cultura a la qual la persona pertany. Les imatges mandàliques són circulars, o poden ser contingudes en un cercle, i irradien a partir d'un punt central. El motiu del cercle ha acompanyat a l'home des de la prehistòria. Envestigis de cultures primitives es poden observar dibuixos amb forma d'espiral, com en la cova de Lascaux, al sud de França, i construccions concèntriques, excepte Stonehenge, del període neolític tardà, lloc sagrat dels celtes. Hi ha antiquíssims baix relleus en roques d'Àfrica, Europa i Amèrica del Nord que utilitzen el cercle, l'espiral i altres dissenys semblants.

Cova de Lascaux(França)Stonenghe(Wiltshire, Gran Bretaña)

Jung va escriure que els mandales “ ... es basen en la quadratura del cercle. El seu motiu bàsic és la premonició d'un centre de la personalitat, un cert punt central dintre de la ment, amb el qual tot està relacionat, mitjançant el qual tot s'ordena, i que és en si mateix una font d'energia. L'energia del punt central es manifesta en la compulsió inecessitat gairebé irresistible d'arribar a ser el que un és, així com cada organisme té l'impuls d'assumir la
Laura Bernal Mimbrero Laura Domínguez Pérez

forma característica a la seva naturalesa, qualssevol siguin les circumstàncies. Aquest centre no se sent o percep com l' ego sinó com, si em permeten l'expressió, el Sí Mateix.” (C. G. Jung, “Concerning Mandala Symbolism”) Els mandales sónutilitzats des de temps remots. Tenen el seu origen en l'Índia i es van propagar en les cultures orientals, en les indígenes d'Amèrica i en els aborígens d'Austràlia. En la cultura occidental, va ser Carl G. Jung, qui els va utilitzar en teràpies amb l'objectiu d'arribar a la recerca d'individualitat en els éssers humans. Jung solia interpretar els seus somnis dibuixant un mandala diàriament, en aquestaactivitat va descobrir la relació que aquests tenien amb el seu centre i a partir d'allí va elaborar una teoria sobre l'estructura del cap humà. Carl G.Jung ( 26 de juliol 1875 en Kesswil, Cantó de Turgovia, Suïssa - 6 de juny 1961 en Küsnacht, Cantó de Zuric, aneu.) fou un metge psiquiatra, psicòleg i assagista suís, figura clau en l'etapa inicial del psicoanàlisi; posteriorment, fundador del'escola de Psicologia analítica, també anomenada Psicologia dels complexos i Psicologia profunda. Se’l relaciona sovint amb Sigmund Freud, de qui fou col·laborador en els seus inicis. Carl Gustav Jung va ser un pioner de la psicologia profunda i un dels estudiosos d'aquesta disciplina més àmpliament llegits en el segle vint. El seu abordatge teòric i clínic va emfatitzar la connexió funcional...
tracking img