Laocont I Els Seus Fills

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS


1.-FITXA DE CATALOGACIÓ I DESCRIPCIÓ
Laocoont i els seus fills, és un grup escultòric del període hel·lenístic grec del Segle I a.C. creada per Agesandros (pare), i Polidor i Atenodor, (fills) de Rodes. Va ser descoberta entre les ruines del palau de Titus a Roma l'any 1506. L'any 1957, els estudiosos varen poder atribuir l'autoria d'aquesta obra als escultors del'escola de Rodes gràcies al descobriment de diversos grups de figures de marbre que representaven esdeveniments de l'Odissea d'Homer en una cova que havia estat la sala de banquets d'estiu de l'emperador Tiberi a Sperlonga, a prop de Nàpols. Els noms d'aquests tres escultors estaven gravats en un dels grups, l'estil del qual és molt semblant al del Laocoont. A partir de dades fidedignes, aquestescòpies romanes en marbre trobades a Sperlonga s'han datat al segle I d.C., que és també la data atribuïda al Laocoont de manera unànime pels arqueòlegs. Actualment es pot trobar al pati de Belvedere del Musei Vaticani, a Roma. L'escultura del Laocoont està feta de marbre, utilitzant tècniques de tallat i trepanat. Per a molts historiadors, aquesta còpia de Laocoont i els seus fills és l'adaptacióen marbre d'un original de bronze del començament del segle I aC. Es tracta d'una escultura exempta ja que no està adossada a la paret i es pot mirar des de gairebé totes les perspectives. L'altura d'aquesta còpia, després de la seva ultima restauraci és de 2'42m d'alt, dimensió que contribueix a la sensació d'abandó que flota per sobre els tres personatges turmentats. És una obra mococroma, jaque no comporta l'utilització de molts colors. El grup, presentat de forma frontal, s'organitza a l'entorn de la figura principal del sacerdot, que lluita per alliberar-se de l'atac de les dues serps, mentre els seus fills, a ambdós costats, sembla que no tinguin prou força per escapar-se'n. Encara que manquen els braços drets de les tres figures, es troba en un estat de conservació força bó.2.-ANÀLISI FORMAL
Encara que la fotografia està treta de front, les imatges estan dotades de gran moviment i podem apreciar com l'autor ha aconseguit conquerir l'espai al voltant per mitjà de la disposició en diagonal de tot el conjunt, de manera que aquesta escultura pot ser contemplada des de diferents angles, per tant és un volum obert i rodó. No està proporcionada la figura del pare comparadaamb la dels fills. Guarda una certa simetria, té un fill a cada banda, però n’hi ha un que queda sobre de l’altar i l’altre fill fora. Laocoont també té una part dins i a una altre fora de l’altar. Aquesta obra té una gran expressió dramàtica, tant és així que universalment és considerada "l'expressió del dolor". L'autor aconsegueix aquest dramatisme de diverses formes, la disposició teatral delspersonatges, les seves postures retorçades, la força expressiva de totes les parts del cos de cada un dels personatges i l'efecte que causa els gestos i el semblant de Laocoont. Podem també diferenciar que el tractament que se li ha donat a Laocoont és diferent del dels seus fills que segueixen un patró més clàssic d'idealització i refinament. La llum marca la tensió dels dos cossos donant laimpressió de moviment cap a fora. També s'aprecien uns contrasts de llum i de sombra en el cabell, la barbeta, els ulls i la boca de la figura principal. La serp entrellaça els tres personatges. Les diferents formes dels cabells, ulls, boca i músculs fan un efecte de clarobscur. Les anatomies dels fills són més clàssiques i més refinades que la del pare. Intenta crear una sensació de dolor, tensiómuscular, l’expressió de la cara especialment la del pare. Pel que fa al ritme, podem observar clarament el moviment de la serp i la voluntat d'eternitat.

3.-AUTORIA I ESTIL ESCULTÒRIC
L’espai que ocupava antigament era a una casa aristocràtica amb una funció de caire decoratiu, actualment, la podem trobar al Museu del Vaticà, com a part de l’atracció turística i històrica de Roma. Pertany a...