Leonardo Da Vinci

LEONARDO DA VINCI

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ
2. BIOGRAFIA
3. OBRES PICTÒRIQUES MÉS RELLEVANTS
4. DEL QUATROCCENTO AL CINQUECCENTO
5. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

AUTOR: TOMEU BINIMELIS MATEMALES
1- INTRODUCCIÓ

L’estil de l’alt Renaixement es va fundar en la investigació i els experiments de un dels individus millors dotats que hagin existit mai, actualment espensa que Leonardo Da Vinci tenia un coeficient intel·lectual de 220.

Leonardo no fou només un gran pintor i escultor, sinó també un arquitecte de geni, encara que mai va construir un edifici. A més era l’inventor d’una increïble varietat de màquines, tan d’ús civil, com militar, enginyer, músic, investigador en el camp de l’aerodinàmica i el més important físic, botànic, anatomista, geòleg igeògraf del seu temps. Molt s’ha parlat sobre l’ideal renaixentista de l’home universal. Realment hi ha pocs exemples, Leonardo és el que s’apropa més a l’ideal , només va deixar de conrear els camps de l’erudició clàssica, la filosofia i la poesia.

Leonardo era un escèptic total, no va voler seguir cap dels dos corrents que hi havia en la seva època en la mentalitat dels homes, ni el podertradicional de l’església, ni els que seguien el pensament de l’autoritat clàssica dels pensadors grecs. En les mils de pàgines que Leonardo va escriure, anotacions i idees, Déu pràcticament no es mencionat mai, mentre que la natura apareix en moltes ocasions, tampoc cita a les autoritats clàssiques. Per a Leonardo, l’única autoritat era l’ull , al qual definia com a finestra de l’ànima. En més d’unaspecte, la seva autoritat pragmàtica és comparable a la dels científics decimonònics. I encara que mai va ordenar les seves idees sobre la ciència i l’art, va sentir que ambdós guardaven una estreta relació i que eren accessibles a l’ull.

Al llarg de tots els seus treballs, trobem moltes vegades una i altra vegada aquest lament:” Qui em dirà a mi si qualque cosa esta o no acabada?”. Tot el que ellcomençava, encara que fos el més nimi, corresponia a la seva inacabable indagació sobre els misteris de la natura. Però és en els seus dibuixos on devem rastrejar els secrets del seu art. En ells, com en les seves notes, analitza l’estructura de les roques, la conductivitat de la llum, el moviment de l’aigua, el creixement de les plantes, el vols dels ocells i l’anatomia dels insectes, cavallsi éssers humans. Encara que solia dir que l’home “era un sac de menjar”, indigne de la meravellosa màquina que la naturalesa havia concebut per ell, desitjava de totes maneres saber com funcionava dita màquina, hi ho va intentar mitjançant la dissecció. Les disseccions de Leonardo eren científiques i foren tan allà com per arribar a estudiar el procés i el moment mateix de la concepció, aixícom el creixement del fetus dins la matriu, els seus estudis dels vasos sanguinis li varen permetre afirmar la circulació de la sang cent anys abans de que William Harvey exposarà la seva tesi. Ens han arribat centenars de dibuixos d’anatomia humana. Com era esquerrà, escrivia les seves notes de dreta a esquerra, de manera que per llegir-les , no tan sols s’ha de conèixer l’escriptura del cinc-centssinó que també s’ha d’utilitzar un mirall.

Però no hi ha res tan excitant, en els dibuixos científics de Leonardo, com les seves olímpiques vistes de la natura, que il·lustren la seva posició en el debat renaixentista sobre la importància relativa de les distintes arts. Leonardo mantenia que la pintura mereixia un lloc entre les arts liberals, en major mesura que la música o la poesia. Lamúsica, observava, mor en quan expira la darrera nota, però una obra pictòrica sempre està disponible per ésser vista. Apuntava també, que ningú havia viatjat per sentir un poema, però que hi havia gent que feia viatges de dies per contemplar una pintura. Per molt enganyosos que pareixin aquest arguments, afectaven de ple a temes candents en el Renaixement. En canvi, Leonardo era contrari a...