les llenties
Páginas: 10 (2448 palabras)
Publicado: 22 de mayo de 2014
La llavor
La llavor és l’estructura de supervivència de les espècies vegetals ja que dóna origen a una nova planta. És un òrgan que es desenvolupa dintre de l’ovari de la flor i a partir d’ella les plantes espermatòfits (plantes amb llavors) es propaguen.
La llavor es forma com a conseqüència d'una doble fecundació: un nucli espermàtic del gra de pol·len es fusiona amb un nucli del sacembrional i dóna lloc a l'embrió; el segon nucli espermàtic del gra de pol·len s'uneix al nucli central del sac embrional, que a la vegada representa la fusió de dos nuclis, i dóna lloc a un teixit triploide que és l'endosperma secundari o albumen.
Morfologia externa:
L’episperma és la coberta de la llavor. La seva funció és de protecció de l’embrió. Participa en la germinació i també téimportància en la disseminació. La superfície pot ser llisa o diversament estructurada i la duresa és variable.
L’hílum o rafe és l’empremta o cicatriu deixada pel funicle quan la llavor se’n desprèn. El rafe és una cicatriu més allargada i en forma de solc. En llavors dures, l’hílum és una fissura que permet l’entrada d’aire però no d’humitat. Es tanca quan l’aire exterior és humit.Els teixits de reserva s'anomena genèricament albumen i consisteixen en parènquimes molt deshidratats que acumulen sucres(molts cops midó, com a les gramínies), greixos vegetals, proteïnes (a les papil·lionàcies; i a les gramínies en forma d’aleurona). A les gimnospermes el teixit de reserva correspon als teixits haploides, modificats, del megaprotal·lus, i s’anomena endosperma primari; a les angiospermesprocedeix de la cèl·lula triploide originada per la unió del nucli secundari del sac embrionari i un dels dos nuclis espermàtics, i rep el nom d’endosperma secundari. En alguns casos, la nucel·la del primordi no es consumeix del tot en la formació de la llavor i passa a servir també de reserva (perisperma), sola o acompanyada de l'endosperma secundari. Molt més rarament, hi ha llavors que gairebéno tenen reserves, com passa a les orquídies. Aquest albumen es desenvolupa en una primera fase acumulant reserves en forma de proteïnes i lípids al citoplasma i midó als plastidis. Posteriorment es dona una forta deshidratació que baixa la concentració de l'aigua fins al voltant d'un 10% del pes. L'albumen desapareix digerit per l'embrió, bé durant la maduració de la llavor o bé durant laseva germinació.
És un teixit ple de substàncies de reserva. És format per l'endosperma i el perisperma. Les llavors que tenen endosperma i perisperma s'anomenen albuminíferes, mentre que aquelles que no en tenen són exalbuminíferes.
Hi ha llavors, però, que no disposen de cap mena de teixit nutrici, com passa amb les orquidàcies, ja que en aquest cas estableixen una relació simbiòtica ambdeterminats fongs micorizògens. En altres llavors són els cotilèdons els que faciliten el nodriment de la plàntula, ja que tenen la funció de ser un veritable òrgan de reserva.
Les substàncies que des del punt de vista bioquímic formen part del teixit nutritiu són força diverses; hidrats de carboni (midó, cel·lulosa, hemicel·lulosa), lípids (greixos, olis), i proteïnes (aminoàcids, pèptids iproteïnes).
Morfologia externa
Exteriorment les llavors presenten un seguit d'elements que es relacionen amb detalls continguts en el primordi seminal:
Micròpil: petita obertura en els teguments que es correspon amb el micròpil del primordi seminal.
Hílum: cicatriu deixada pel funicle en separar-se de la llavor.
Rafe: es presenta en aquells primordis anàtrops en què queda una tira de dalt a baixque correspon a la zona on el funicle estava unit al primordi seminal.
1: llavor de mongeta (Phaseolus vulgaris), 2: llavor de faba (Vicia faba) h: hilum
Elements destacables de la llavor
En les angiospermes les llavors estan constituïdes per l'embrió, el teixit nutrici o endosperma -en alguns casos pot ser molt reduït i fins i tot ser absent- i una coberta de protecció anomenada testa...
La llavor és l’estructura de supervivència de les espècies vegetals ja que dóna origen a una nova planta. És un òrgan que es desenvolupa dintre de l’ovari de la flor i a partir d’ella les plantes espermatòfits (plantes amb llavors) es propaguen.
La llavor es forma com a conseqüència d'una doble fecundació: un nucli espermàtic del gra de pol·len es fusiona amb un nucli del sacembrional i dóna lloc a l'embrió; el segon nucli espermàtic del gra de pol·len s'uneix al nucli central del sac embrional, que a la vegada representa la fusió de dos nuclis, i dóna lloc a un teixit triploide que és l'endosperma secundari o albumen.
Morfologia externa:
L’episperma és la coberta de la llavor. La seva funció és de protecció de l’embrió. Participa en la germinació i també téimportància en la disseminació. La superfície pot ser llisa o diversament estructurada i la duresa és variable.
L’hílum o rafe és l’empremta o cicatriu deixada pel funicle quan la llavor se’n desprèn. El rafe és una cicatriu més allargada i en forma de solc. En llavors dures, l’hílum és una fissura que permet l’entrada d’aire però no d’humitat. Es tanca quan l’aire exterior és humit.Els teixits de reserva s'anomena genèricament albumen i consisteixen en parènquimes molt deshidratats que acumulen sucres(molts cops midó, com a les gramínies), greixos vegetals, proteïnes (a les papil·lionàcies; i a les gramínies en forma d’aleurona). A les gimnospermes el teixit de reserva correspon als teixits haploides, modificats, del megaprotal·lus, i s’anomena endosperma primari; a les angiospermesprocedeix de la cèl·lula triploide originada per la unió del nucli secundari del sac embrionari i un dels dos nuclis espermàtics, i rep el nom d’endosperma secundari. En alguns casos, la nucel·la del primordi no es consumeix del tot en la formació de la llavor i passa a servir també de reserva (perisperma), sola o acompanyada de l'endosperma secundari. Molt més rarament, hi ha llavors que gairebéno tenen reserves, com passa a les orquídies. Aquest albumen es desenvolupa en una primera fase acumulant reserves en forma de proteïnes i lípids al citoplasma i midó als plastidis. Posteriorment es dona una forta deshidratació que baixa la concentració de l'aigua fins al voltant d'un 10% del pes. L'albumen desapareix digerit per l'embrió, bé durant la maduració de la llavor o bé durant laseva germinació.
És un teixit ple de substàncies de reserva. És format per l'endosperma i el perisperma. Les llavors que tenen endosperma i perisperma s'anomenen albuminíferes, mentre que aquelles que no en tenen són exalbuminíferes.
Hi ha llavors, però, que no disposen de cap mena de teixit nutrici, com passa amb les orquidàcies, ja que en aquest cas estableixen una relació simbiòtica ambdeterminats fongs micorizògens. En altres llavors són els cotilèdons els que faciliten el nodriment de la plàntula, ja que tenen la funció de ser un veritable òrgan de reserva.
Les substàncies que des del punt de vista bioquímic formen part del teixit nutritiu són força diverses; hidrats de carboni (midó, cel·lulosa, hemicel·lulosa), lípids (greixos, olis), i proteïnes (aminoàcids, pèptids iproteïnes).
Morfologia externa
Exteriorment les llavors presenten un seguit d'elements que es relacionen amb detalls continguts en el primordi seminal:
Micròpil: petita obertura en els teguments que es correspon amb el micròpil del primordi seminal.
Hílum: cicatriu deixada pel funicle en separar-se de la llavor.
Rafe: es presenta en aquells primordis anàtrops en què queda una tira de dalt a baixque correspon a la zona on el funicle estava unit al primordi seminal.
1: llavor de mongeta (Phaseolus vulgaris), 2: llavor de faba (Vicia faba) h: hilum
Elements destacables de la llavor
En les angiospermes les llavors estan constituïdes per l'embrió, el teixit nutrici o endosperma -en alguns casos pot ser molt reduït i fins i tot ser absent- i una coberta de protecció anomenada testa...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.